Quan en algun indret del país una persona no pot defensar lliurament la seva idea, o pot defensar-la amb gran dificultat perquè li ho impedeixen d’altres persones que abonen idees contràries, podeu estar segurs que allí s’està atacant la base última de la democràcia i som tots els demòcrates que estem en perill.
Així doncs, quan a Madrid s’escridassava Pujol dient-li allò de “Pujol, enano, habla castellano”, no era només el catalanisme polític el que perillava, també corria perill el conservadorisme del PP. El mateix cal dir quan Rajoy o Acebes són increpats fins al punt que se’ls intenta d’impedir que parlin a Catalunya. Aleshores no és només les idees d’aquests homes les que perillen, és tot el sistema democràtic que se’n ressent.
I tan culpables són de trencar els principis del sistema els joves radicals que en aquests casos actuen, com els líders dels partits que no condemnen els fets de manera contundent, o que reconeixen que allò no està bé però ho justifiquen o diuen que tanmateix ho comprenen.
Podem discrepar radicalment amb Rajoy i Acebes. Fins i tot podem pensar que han actuat contravenint de manera continuada els interessos de Catalunya i del catalanisme, però mai no tindrem dret a impedir que parlin i que defensin la seva política, entre altres coses perquè representen un sector real de la societat catalana. Tan minoritari com vulgueu, però que té el mateix dret que els altres a defensar les seves posicions.
No hi ha, doncs, diferència entre els joves madrilenys que escridassaven Pujol dels catalans que boicotejaven el míting de Rajoy. Tant els uns com els altres actuaven contra la democràcia, aquesta que després d’una llarga dictadura (que ni els uns ni els altres van conèixer) ens ha permès viure en llibertat.
Josep Maria Quintana 