Per què divendres passat el govern israelià va decidir bombardejar Gaza tot provocant la mort de 15 palestins? És difícil respondre encertadament aquesta pregunta, i més quan el president Mahmud Abbas ha convocat un referèndum per al proper dia 26 de juliol que, si aconsegueix un resultat positiu, implicarà un reconeixement de l’Estat d’Israel per Palestina.
Tots sabem quin és el grau de risc que ha assumit l’actual rais palestí, perquè el govern de Hamas ha decidit boicotejar aquesta consulta popular que el president de l’Estat ha decidit convocar contra el parer del seu govern, el qual la qualificat de cop d’estat.
D’altra banda, i com era previsible, l’atac israelià ha implicat immediatament una resposta de Hamas que ha decidit rompre la treva que mantenia de feia ja molts mesos i ha llançat 14 míssils Kazam i 10 projectils de morter sobre territori israelià. Sempre l’escalada de violència en un territori on sembla que no sigui possible la pau.
Em dol contemplar la figura aïllada del president Mahmud Abbas, sol entre dos focs (el del sionisme israelià i el de l’irrredentisme palestí). Molt em temo que li tocarà fer el paper de Kerensky i, com sempre sol succeir en aquests episodis de tensió, es vegi desbordat i vençut pels radicals d’una i altra banda.