És ben curiós que una òpera absolutament desconeguda per al públic de Menorca (La Cenerentola, de Rossini) hagi estat la que més bona acollida ha tingut de les que li hem ofert aquests darrers anys.
És cert que el públic sempre sol acceptar de grat el programa operístic que li ofereix Amics de s’Òpera de Maó, però aquest cop, tot i la sorpresa que La Cenerentola ha significat per a molts, l’èxit ha sobrepassat qualsevol tipus de previsió.
Segurament que hi han intervingut molts factors: la joiosa partitura de Rossini, les veus excepcionals dels protagonistes, el fet que aquests hagin estat bons actors, l’escenografia de Pizzi (un dels més grans escenògrafs europeus d’avui), la bona direcció escènica de Gasparone i l’acurada i exigent direcció musical d’Humburg.
Quan tot surt bé, quan la gent ix del teatre exuberant de joia, quan tothom es felicita per la bondat del producte musical que se li ha ofert, aleshores els organitzadors experimentem una gaubança que ens compensa tots els esforços realitzats, i també els fracassos que hàgim pogut sofrir al llarg de la nostra experiència artística.