Sobre el futur d’Europa

by

Estimat director: El passat dia 9 de maig vam celebrar el dia d’Europa i, aprofitant aquesta data, molts dirigents europeus van exposar el seu sentiment respecte d’aquest projecte de futur que el “no” francès al projecte de tractat constitucional (i en menor mesura el “no” neerlandès) ha posat en quarantena.

Aquest mateix dia, França, no sabem si per a apaivagar la seva consciència, organitzava força actes commemoratius: la torre Eiffel i l’Arc del Triomf foren espectacularment il·luminats de blau, l’estació del Nord (d’on parteixen els trens Thalys i Eurostar cap a Brussel·les i Londres, fou decorada especialment, i fins es va crear un “premi de la jornada europea” a l’hipòdrom de Vincennes, alhora que la ministra delegada per als afers europeus, Catherine Colonna, declarava que “l’objectiu és que el 9 de maig esdevingui una veritable festa, una ocasió de trobades i debats, una jornada en què nosaltres afirmem el nostre orgull de fer viure Europa”. Belles paraules per un projecte que els francesos feriren greument ara fa un any amb el seu “no” a la Constitució.

Tanmateix l’esperança de tirar endavant el projecte unificador es manté. De fet, i davant 275 representants del Parlament europeu i de parlamentaris nacionals dels vint-i-cinc estats membres reunits els dies 8 i 9 de maig a Brussel·les, el canceller austríac, Wolfgang Schüssel (que presideix actualment el Consell de la Unió), digué que els darrers mesos del 2008 serien decisius per al procés de rellançament de la Unió europea. Tot i que no explicà per què fixava aquesta data, a ningú no se li escapava una realitat: que a França hi haurà eleccions presidencials l’any 2007 (això si el compromès afer Clearstream no provoca canvis sobtats en aquesta previsió). També sembla participar d’aquesta idea l’actual president de la Comissió, Jose Manuel Barroso, el qual, deu fer més o menys una setmana, en un document preparatori del Consell europeu del proper mes de juny, ha deixat entendre que durant l’any 2007 es produirà una “declaració política que fixarà els valors i les ambicions” de la Unió, amb motiu de la celebració dels cinquanta anys de la signatura del tractat de Roma. I alhora es demana si Europa restarà bloqueja o serà capaç d’anar més lluny. I atès que és això darrer allò que ell pretén, anuncia que “desitja posar en marxa” algunes disposicions relacionades amb el projecte de Constitució que assegurin una millor implicació dels parlaments nacionals en el procés europeu.

Sigui com vulgui, la realitat és que Europa debat el seu futur no sense problemes, però també amb una certa voluntat de no ajornar el procés unificador, per al qual l’aprovació d’una Constitució esdevenia un pas fonamental. I si bé és cert que el “no” francès podríem dir que va enviar el projecte de Constitució a la UVI, la realitat és que el procés continua, com ho demostra el fet que, el passat dia 9, un nou estat europeu (Estònia) ratifiqués el tractat. I amb aquest ja són quinze els que han ratificat el projecte constitucional.

Més enllà, però, de tots aquests fets, el que ens interessa saber, estimat director, és com veuen els europeus –allò que coneixem vulgarment com “la gent del carrer”- el futur d’Europa. En aquest punt és força interessant llegir (podeu trobar-lo a Internet) el sondeig realitzat per l’eurobaròmetre publicat aquest mes de maig sobre “el futur d’Europa”. Diguem, doncs, d’acord amb els resultats d’aquest sondeig que els europeus confessen, en línies generals, el seu benestar, tot i que mostren un cert pessimisme que es tradueix en una mena de por que es concreta bàsicament en dos punts: la globalització i l’ampliació a nous estats membres.

De tota manera, els resultats de l’enquesta mostren que hi ha un cert optimisme pel que fa al futur d’Europa. En aquest sentit, doncs, els ciutadans dels diferents països que conformen la Unió semblen tenir clar que esperen que aquesta avanci en propostes unificadores, i en un percentatge molt elevat, creuen que la pertinença del seu país a la Unió és un fet que s’ha de considerar com a positiu. Hi ha, doncs, una percepció favorable a la Unió, tot i que també constatem una crítica severa al caràcter fortament tecnocràtic d’aquesta que, en certa mesura, la fa ineficaç, alhora que també es critica una manca d’integració política i cultural a nivell europeu.

Si els objectius que fixaren els pares fundadors (afavorir la pau entre els pobles d’Europa i crear un mercat interior lliure d’entrebancs) s’han aconseguit i tothom els reconeix com a símbols de la Unió, no per això aquesta es troba exempta de crítiques, les quals apunten directament a aspectes que tothom identifica com essencials i que fan referència especialment a la lluita contra l’atur, a la protecció dels drets socials i al creixement econòmic. Doncs bé, en tots aquests aspectes, els resultats obtinguts per la Unió es consideren deficitaris. D’altra banda, cal ressenyar que els europeus voldrien que Europa aconseguís resultats força més positius en matèries tan variades com l’economia, la seguretat, el medi ambient, la investigació i la innovació.

Per als europeus, doncs, (i sempre d’acord amb l’enquesta a què faig referència), l’element més útil per al futur d’Europa és, en primer lloc, haver aconseguit un nivell de vida comparable, seguit immediatament per la introducció de l’Euro en la majoria dels estats membres, així com la voluntat que es detecta d’assolir una Constitució comuna. I consideren com a elements que reforçarien el sentiment europeu la consecució d’un sistema conjunt de protecció social i una Constitució, així com que es reconegui als ciutadans el dret de votar a totes les eleccions que es produeixin a l’Estat membre on visquin.

Com a element curiós voldria destacar que els europeus prefereixen, pel que fa al sistema de prendre decisions, la democràcia representativa a una altra que fos més directa i participativa, tot i que la idea d’un referèndum realment europeu, organitzat el mateix dia per tots els Estats membres, sobre un projecte concret, sedueix una part gens negligible de ciutadans.

Així doncs, cal concloure que Europa és viva, tot i els entrebancs que sorgeixen en el seu procés integrador, i que manté l’esperança de tirar endavant. En aquest sentit m’ha semblat força positiu que la cancellera alemanya, senyora Merkel, en el fòrum organitzat a Berlín pel ministeri alemany d’afers exteriors el passat dia 9 de maig, vagi indicar davant tota la classe política alemanya, i també davant els primers ministres de Polònia i de Finlàndia, que ella no renunciava a la Constitució, cosa que va fer amb aquestes paraules: “Jo estic cada cop més persuadida que Europa té necessitat d’una Constitució”. També és cert que no va fixar cap calendari, ans va apuntar que, per aconseguir aquest propòsit, caldria esperar un “moment propici”, un moment que, ara per ara, no podem predir quan es produirà.


%d bloggers like this: