Dijous passat fou investit com a primer ministre d’Israel Ehoud Olmert i serà avui, diumenge, que farà el gest que no ha volgut fer fins ara d’asseure’s a la poltrona que en els darrers temps havia ocupat Ariel Sharon. És evident que serà a partir d’avui mateix que Olmert podrà exercir amb plenitud el càrrec, ja que fins ara l’exercia provisionalment.
Penso que val la pena que ens fixem en el seu discurs de presa de possessió, en el qual Olmert ha establert els objectius del seu mandat, que no és sinó el de determinar definitivament les fronteres d’Israel, evacuant les colònies de Cisjordània, la qual cosa pensa fer amb o sense la col•laboració dels palestins, abans de concloure el seu mandat l’any 2010.
El propòsit d’Olmert implica el desmantellament de desenes de colònies situades a l’est de la barrera de separació amb els palestins, tot preservant els principals grups de colònies i el control de Jerusalem-est, així com la vall del Jordà, transformada en frontera de seguretat.
Olmert ha afirmat estar dispost a renunciar al “somni” del Gran Israel “amb llàgrimes als ulls” per a “salvar l’essencial i mantenir una majoria jueva estable a Israel”. Olmert ha recordat que aquest camí l’havia traçat Sharon amb la retirada del costat de Gaza, el qual també havia assenyalat el mètode que calia seguir: l’unilateralisme. En aquest sentit, Olmert afirmà el següent: “Un cop arribem a la conclusió que l’autoritat palestina accepta dur a terme negociacions serioses, actuarem d’una altra manera. Si l’autoritat palestina no coopera, nosaltres actuarem d’acord amb el nostre propi criteri i fixarem les fronteres que considerem pertinents per assegurar la nostra defensa.”
El camí no serà planer, i menys si tenim en compte que avui és Hamas qui controla el govern de l’autoritat palestina, però amb el nou govern d’Israel sembla que s’obrin vies per al diàleg i per a l’esperança a l’Orient Mitjà. El que no podem, però, preveure és com respondrà el govern actual de Hamas.
Josep Maria Quintana 