En plena tormenta per l’afer Clearstream, Nicolas Sarkozy (que possiblement en sortirà reforçat, mentre que el primer ministre Villepin sembla que tingui totes les de perdre) acaba de defensar un força discutit projecte de llei sobre la immigració que ha estat immediatament contestat per l’oposició socialista i per molts sectors socials.
Sarkozy, que mai no amaga les seves conviccions, vol promoure el que ell en diu la “immigration chosie” (potser hauríem de traduir “choisie” per selecta o escollida) en detriment del que ell denomina la “immigration subie” (la immigració soferta o suportada). I diu coses com aquesta: “Si a algú el molesta el fet de ser a França, que no el molesti gens la decisió d’abandonar el país on no es troba a gust”. El text de la llei Sarkozy preveu endurir les condicions de reagrupament familiar en funció de les possibilitats econòmiques i de les possibilitats d’allotjament.
Convençut de fer el que convé al seu país, Sarkozy afirma que el text que ha presentat és equilibrat: Segur per als qui volen respectar les regles del joc i just des del punt de vista de les persones que volen anar a França respectant les regles d’admissió que fixin els francesos.
Allò que vol realment Sarkozy és que els qui optin per anar a viure a França s’integrin dins el sistema de valors del país i no es converteixin en un càncer per a l’estabilitat social de la República, d’ací que, en opinar sobre els motins provocats fa uns mesos a les ciutats dormitori que envolten París foren, afirmi que aquests foren “el producte directe del fracàs del nostre sistema d’integració.”
Tanmateix no tothom veu amb bons ulls el projecte de llei presentat pel ministre de l’interior. Els socialistes (i també molts responsables d’Esglésies cristianes) creuen que aquest projecte de llei farà encara més precària la situació dels immigrants. De fet, l’oposició parlamentària ha presentat més de quatre-centes esmenes al projecte i el debat promet ser interessant.
El cert és que no tinc una opinió clara respecte del que cal fer amb la immigració, ni sé tampoc si la solució als problemes que crea és aconseguir d’integrar-los en el nostre sistema de valors. Això és bonic i sona bé, però em temo que no és gaire fàcil, d’ací que intentaré seguir el debat que ha de concloure amb la votació final que del text es farà el proper dimarts, dia 9, a l’Assemblea Nacional.
Josep Maria Quintana 