Quan s’aprovà la primera Llei del Tribunal Constitucional es va establir la possibilitat que la norma impugnada quedés en suspens i, doncs, no entrés en vigor fins que l’alt Tribunal hagués resolt sobre la matèria. Aquesta suspensió cautelar de la norma impugnada fou eliminada de la llei en una reforma posterior perquè es va veure que, en la pràctica, els partits que estaven a l’oposició (que són els qui impugnen les lleis aprovades per la majoria parlamentària) utilitzaven aquesta facultat cautelar de manera impròpia i, de fet, no sols paralitzaven la vida ordinària del Parlament, ans també convertien el Tribunal Constitucional en una tercera cambra.
Davant això, es decidí suprimir la suspensió cautelar de la norma i ara, la inconstitucionalitat de la llei impugnada o bé d’alguns dels seus articles es provoca només un cop s’ha produït la sentència.
Josep Piqué, tot pensant en l’Estatut de Catalunya que ell (i els seus) pressuposen inconstitucional, ha opinat que seria interessant de posar en vigor la suspensió cautelar de la norma només en els casos que la llei en qüestió impliqui, com succeeix en l’aprovació dels Estatuts d’Autonomia, un referèndum popular a la Comunitat autònoma on aquest estatut ha de regir, per a evitar un gravíssim conflicte en el cas que, un cop aprovat l’Estatut, no sols pel Parlament de l’Estat, sinó també per referèndum popular, aleshores el Tribunal Constitucional decretés la inconstitucionalitat de tot o d’alguns articles de l’Estatut.
Recuperar la suspensió cautelar en aquests casos no em sembla cap disbarat, ans crec que es tracta d’una proposició assenyada.
Josep Maria Quintana 