És ben complicat opinar sobre la Convenció del PP de la qual tots han sortit tan feliços. Mariano Rajoy s’ha consolidat (si més no fins a les properes eleccions) i tothom ha tancat files entorn d’un líder al qual “el lider”, “l’autèntic”, ha incitat els seus fidels a continuar per la via dels extrems i de l’exageració, encara que d’altres, com Ruíz Gallardón o García Escudero, s’hagin mostrat més cauts i moderats.
Aznar ha tornat parlar de la balcanització, i això a mi em sembla una fal·làcia, si és que no podem qualificar-ho de monstruositat. On és la balcanització? Algú la veu a Barcelona, a Bilbao o a Palma de Mallorca? On condueix l’estratègia de la por?
Si el país es trobés amb una realitat econòmica com la de 1931 potser sí que l’enfrontament nacional seria possible. Però perquè l’Estatut de Catalunya digui en el seu preàmbul que el projecte aprovat pel parlament deia que Catalunya és una nació (afirmació que, d’altra banda no reflecteix sinó un fet real), per això no crec que arribem a cap guerra (perquè balcanització vol dir guerra civil, que ningú no es confongui).
Molt em temo que avui els polítics es mouen en una esfera que res o molt poc té a veure amb la realitat. I això tant els del PP (amb això de la balcanització) com els del tripartit (amb la qüestió de la nació). La sort és que els ciutadans, força aliens als nostres polítics, treballem, ens preocupem per l’educació dels fills, anem al cinema, continuem estimant-nos el futbol i pensem com ens ho hem de fer per a pagar la propera quota de la hipoteca.
Josep Maria Quintana 