És preciós arribar als cent anys amb la lucidesa mental de Francisco de Ayala. L’entrevista que publicava El País el passat dissabte 4 de març era un exemple rar de saviesa i espontaneïtat.
“Lo cierto es que en el exilio, y usted lo cuenta, no se sintió nunca extrajero” diu l’entrevistador. I Ayala respon: “¡Ni en España me he sentido nunca patriota!” Després parlen de la seva estada a Argentina. Diu l’entrevistador: “Se sintió como argentino…” Salta Ayala: “No, ¡si no me siento ni como español, cómo iba a sentirme como argentino! El patriotismo ha sido una cosa de época también…”
Permeteu-me, però, que no comenti aquestes respostes, que les deixo a la vostra reflexió. Tanmateix en voldria destacar una altra sobre una matèria que no té res a veure amb l’anterior: “¿Por qué falló [la República]?” “El régimen republicano –respon Ayala- no estaba en conexión con el mundo de aquel momento; había aquí un concepto de la libertad que era rechazado por los bloques existentes, algo que expongo en mi libro sobre la libertad. El proyecto de República respondía a ese ideal que era rechazado tanto por soviéticos como por fascistas. Ése era entonces el mundo occidental. La República no tenía amigos y, por tanto, no tenía perspectiva.”
Jo només hi afegiria un retret a les dues democràcies més properes: França i el Regne Unit. Perquè foren aquestes dues democràcies que ens abandonaren a la nostra pròpia sort (que era la del feixisme, perquè a Franco sí que l’ajudaren els alemanys i els italians). En realitat, aquell “no entanglement” del govern britànic i la decisió francesa de “no intervenció” foren també decisives per a acabar amb la República
Josep Maria Quintana 