La notícia de l’ingrés de Joan López a l’Institut d’Estudis Catalans (Secció Filològica) és una molt bona notícia per a la llengua catalana. També ho és per a Menorca (o, si més no, per a la Menorca que pensa i escriu en català).
Agent cultural de primer ordre i menorquí en actiu, el professor ciutadellenc és un dels cervells més destacats en matèria de llengua i filologia. Company meu de curs a la Universitat de Barcelona, estudiant de dialectologia amb al doctor Veny (que n’ha estat el padrí, d’aquest ingrés), mai no ha abandonat el compromís que de molt jove va adquirir amb la llengua catalana, compromís que ha mantingut en totes les instàncies que ha petjat en la seva vida, que no han estat poques. Sortosament!
Davant la frivolitat i la inconsciència (o potser hauria de dir la ignorància i la mala llet) amb què s’aborden ordinàriament les qüestions lingüístiques (com si en aquest camp tot fos permès), penso que el rigor i la preparació científica de Joan López esdevé una garantia per a tots. D’ací que estem d’enhorabona.
És clar que als gonelles, als incimahos i a tant espècimen que coneixem en aquest camp, l’elecció d’aquest home preparat, seriós i honest com a membre de l’IEC no els dirà gran cosa. Tampoc no li importava un borrall a Millán Astray la presència d’Unamuno a la Universitat de Salamanca. Ell, com si fes un ou de dos vermells, (quan en realitat feia el més gran dels ridículs), se’n va fotre del filòsof i cridà “Viva la Muerte!” I és que davant la barbàrie no hi podem fer res.
Josep Maria Quintana 