Mentre esmorzava aquest matí, he escoltat per la ràdio que, en una propera reforma de la Llei de Registre Civil que afectarà a la inscripció dels nadons, a la casella on fins ara diu “padre” i “madre”, hi dirà “progenitor 1” i “progenitor 2”.
Suposo que l’autor d’aquesta genial proposta, que deu fer-se per a coadjuvar a la no discriminació dels sexes, o més concretament al sexe femení, deu haver-se quedat satisfet. Quina genialitat! Quina imaginació! Al Registre Civil ja no hi haurà, doncs, pares i mares, sinó progenitors. I em demano: Però qui serà l’u i qui serà el dos? Suposo que donaran als pares –o deixem-ho en progenitors- la possibilitat d’escollir. Evidentment!
I posats a fer, penso que també seria interessant de fer una llei que obligués als polítics a no discriminar en els seus discursos perquè deixessin ja de dir allò de “vascos y vascas”, “españoles y españolas”, i que, per suposat!, en dirigir-se als pares i a les mares d’una manera políticament correcta no se’ls ocorri de dir ara “progenitores y progenitoras”, perquè aleshores tornaríem estar en les mateixes. Que diguin sempre “progenitor nº 1 y progenitor nº 2”. Encara que veig que ni així resoldríem el problema, perquè és evident algú (d’aquests que sempre burxen) demanaria aleshores: I per què no diuen “progenitora nº 1 y progenitora nº 2”?
Jo penso que el que definitivament s’hauria de prohibir és el gènere en el llenguatge (ja que no podem prohibir-lo en la vida). Jo proposo als acadèmics (i especialment als acadèmics de la “Real Academia de la Historia”, que últimament s’han decidit a fer savis dictàmens lingüístics) que estudiïn la forma de substituir el masculí i el femení per un neutre que valgui per tot. Així ens evitarem aquella mena de discursos tan desagradables que diuen coses com aquesta: “Ciudadanos y ciudadanas que tenéis perros y perras, decidles a éstos, pero no a éstas, que dejen ya de llorar por no tener patos sino patas.”
Josep Maria Quintana 