No estic molt segur que la decisió presa pels socialistes de boicotejar la Diada de les Illes Balears que s’ha celebrat a Eivissa hagi esta una bona idea. Estem ja tan malavejats tots, que qualsevol actitud opositora ens sembla bona per a demostrar la nostra disconformitat. La política abandona els parlaments i es du el carrer, i això sempre tendeix a la demagògia.
Jo puc comprendre que grups de la societat civil que estan en desacord amb les decisions polítiques dels seus dirigents puguin sortir al carrer, però penso que no és bo que el carrer l’ocupin els polítics, i menys encara quan aquests poden dir el que pensen a les institucions representatives de què formen part: ja sigui al parlament, als consells o bé als ajuntaments.
És en seu parlamentària on han de parlar clar i net, on han de manifestar la seva ideologia, on han de fer present la seva disconformitat amb les decisions dels qui governen, on han de plantejar alternatives. Em temo, però, que això és més difícil de fer que no pas agafar un xiulet i sortir al carrer a escridassar l’adversari.
Si he criticat aquesta actitud quan l’ha encarnada el PP, en participar activament i sorollosament en les grans manifestacions que a Madrid es duen contínuament a terme contra el govern dels socialistes, això mateix he de fer ara quan són aquests els qui, oblidant la seva dignitat i la representació que ostenten, es llencen pel pendís fàcil de la demagògia cridanera. D’ací que l’actitud de Joana Barceló em sembli digna d’elogi, des de qualsevol angle que la mirem. Ella era on havia de ser. No hi eren, en canvi, ni el batlle d’Eivissa ni els parlamentaris socialistes cridaners.
Josep Maria Quintana 