Esqueles.com

by

Llegint les esqueles d’un diari dels dits “nacionals” (de madre, como de nación, sólo hay una) he vist que després d’enumerar els familiars del difunt (això que en castellà diuen en un mot, per cert, força interessant, “los deudos”), duia el següent avís:

PARA DAR EL PÉSAME: rodríguezperez@terra.es

No cal que us digui que la novetat em va deixar fet un esglai. Més facilitats no es poden dar per un afer que, quan s’ha de dur a terme només per compromís, però sense sentiments, sol resultar força pesat i desagradable.

Fins ara, les facilitats d’aquest tipus només les havia vist a les participacions de boda, perquè ara, quan et conviden a noces, ja no has de demanar “i els nuvis on tenen la llista?” (un invent, per cert –la llista de noces- que va racionalitzar els regals), sinó que a les clares et diuen: 2100.0254.32.0200015241. I tu ja ho entens sense m´s explicacions. Que han de ser quaranta mil calàndries? Doncs dos-cents quaranta euros. Que han de ser cinquanta mil? Dons tres-cents euros i bona nit Pasqual. S’ha acabat la feina!

Tot avança que fa por. I així veiem que ara, quan ja fa temps que ens hem tret el mort de casa i l’hem dut a la neutralitat freda del tanatori corresponent, amb això dels condols per e-mail ni tan sols ens haurem de molestar a visitar la família i dir el caramull de llocs comuns a què recorrem en aquests casos. Encendrem l’ordinador, cercarem l’arxiu de “condols molt sentits”, farem intro i “bona nit Catalina!” A continuar treballant.


%d bloggers like this: