Quan parlem de Mr Bush, la tendència és a fer-ne escarni. Els guinyols de Canal+ han popularitzat la imatge d’un president molt beneit i una mica estúpid, que no distingeix una llebre d’un elefant. Jo dubto que sigui així, però sigui com vulgui, Bush és el president de la democràcia més influent d’aquest món, i en el discurs de l’Estat de la Unió ha dit una sèrie de coses que, ens agradin o no, convé que les tinguem en compte:
-Ha reafirmat la necessitat que els Estats Units liderin el món, tot exaltant una Amèrica ofensiva a l’Orient Proper.
-Ha assegurat que havia de reduir un 75 % en vint anys la seva dependència del petroli.
-Ha afirmat que “la sola manera de protegir el nostre poble (…), l’única manera d’assegurar la pau, l’única manera de dominar el nostre destí, és ser líders del món.”
-Ha dit que “la sola alternativa al liderat americà és un món dramàticament més perillós i inquiet”.
-Després de recordar que, del 2002 ençà, l’Iran es troba entre els països que formen part de l’eix del mal, s’ha adreçat directament als iranians per a transmetre’ls l’esperança que els Estats Units siguin “el dia més proper possible, amics d’un Iran lliure i democràtic”.
-En aquest mateix to ha assegurat, tot dirigint-se als palestins, que “les eleccions són vitals, però no comporten sinó el començament del procés, d’ací que “els dirigents de Hamas hagin de reconèixer Israel, desarmar-se, abandonar el terrorisme i obrir una pau duradora.
Bé, jo no sé si Bush és com diuen que és. Sí que sé, però, que és possiblement l’home que (per bé o per mal) té més poder en el nostre món. Menystenir-lo seria una niciesa.
Josep Maria Quintana 