Els resultats de les eleccions palestines han fet palès el perill que jo explicava a la meva lletra de batalla de fa dos dies. Hamas no sols ha guanyat posicions sinó que s’ha convertit en la primera força política. De fet, el president de l’autoritat palestina ha acceptat la dimissió del seu primer ministre, Ahmed Qoreï. I sembla clar que Mahmud Abbas demanarà a Hamas de formar govern un cop els resultats siguin definitius.
No cal dir que els resultats han caigut com un gerro d’aigua freda a Israel i als Estats Units. Bush ha dit ja que mai no acceptarà i respectarà un govern de Hamas, que no donarà un dòlar d’ajut a un govern fet de terroristes, i menys encara a una força política que té, entre els objectius principals, el d’eliminar l’estat d’Israel del mapa.
En un comentari d’urgència, Gilles Paris escrivia a Le Monde que, per als països occidentals, la qüestió de la relació amb un moviment responsable d’atemptats sagnants que és a la llista d’organitzacions terroristes, no es podrà deixar de tenir en compte. La situació política palestina no ofereix, doncs, cap escapatòria i això perquè Hamas governa ja els municipis principals de Cisjordània i a partir d’ara tindrà majoria a l’Assemblea Legislativa. El fet de congelar eventualment els ajuts internacionals, cosa lògica si atenem a les diferents preses de posició, comportarà algunes conseqüències immediates en una Autoritat palestina que es troba ja en el llindar de la fallida.
S’obren, doncs, forts interrogants a l’orient mitjà. Però la pregunta cabdal és la següent: Anem cap a la radicalització i cap a la islamització del govern de Palestina o bé l’exercici del poder moderarà les radicals postures de Hamas? Ara per ara no en sabria donar la resposta.
Josep Maria Quintana 