Us he de confessar que no he llegit el Codi Da Vinci, però també us diré que, tot i les critiques que ha rebut dels qui estan convençuts de fer literatura i que aquesta obra no ho és, no em sabria cap greu haver-la escrit. Què més voldria jo que haver-la escrit!
I no m’estranyaria tampoc que quan aquesta novel·la es dugués al cinema, cosa que succeirà aviat, impliqués un nou èxit de taquilla, com sol succeir habitualment. A més, i per si la càrrega de publicitat d’aquest llibre fos poca, el petit escàndol que ha succeït a França darrerament en farà més publicitat encara. I dic això perquè Ron Howard i Brian Grazer, que són respectivament el realitzador i el productor de l’adaptació al cine de la novel·la de Brown, han dit que Chirac va intentat d’intervenir en el casting del film que ells preparen. Concretament han declarat al setmanari Newsweek del passat 26 de desembre, que el president francès els ha donat facilitats per a la filmació a França alhora que els suggeria de contractar per al rol de la criptòloga Sophie Neveu, una actriu francesa que és amiga de la seva filla Claude.
Segons els americans, Chirac els va oferir el seu ajut per a rodar dins el Louvre a canvi d’introduir Sophie Marceau en el repartiment. De fet, també The Times dedicà la seva primera pagina del passat 29 de desembre a aquesta qüestió. Bé, sigui com vulgui, el fet és que Dan Borwn, no sols ha sabut escriure una obra que ha trencat tots els mòduls coneguts fins avui de popularitat, sinó que, a més a més, obté ajusts publicitaris no previstos que, sens dubte, potenciaran encara més l’obra. Primer foren els de l’Opus Dei els qui van qüestionar molts aspectes de la novel·la, i fins i tot el Vaticà va dir alguna cosa en contra seva. Només li mancava un escàndol d’influències en el qual hi estigués involucrat el president de França per acabar de treure “la grossa” en tots els sentits.
I jo sense haver llegit el llibre!
Josep Maria Quintana 