Avui he d’anar a veure Wozzeck al Liceu, potser la partitura cimera d’Alban Berg, escrita a partir del drama de George Büchner, Woyzeck. Us he de confessar que em fa molta il·lusió veure aquesta obra estranya, corprenedora i també difícil, i no tant per la mise en scène de Bieito que, com totes les seves serà provocadora i discutible (però contundent), sinó perquè és el primer cop que veuré en directe aquesta òpera del geni vienès.
Fins avui només l’havia pogut escoltar en disc, en una versió de la Deutsche Grammophon dirigida, l’any 1965, pel gran Karl Böhm. En aquesta versió encarna el paper de Wozzeck el difícilment superable Dietrich Fischer-Dieskau, el qual transmet amb la seva veu tot el drama d’aquest soldat que, en la sordidesa i amargor d’una vida desgraciada, acaba matant la seva dona.
Tinc la intenció de parlar-vos més extensament d’aquesta òpera un cop l’hagi vista, una òpera de les més remarcables entre les que s’han escrit dins el segle XX i que vaig conèixer ja fa molts anys en unes classes de doctorat que feia el savi (i sempre imprevisible) Jordi Llovet. Però del contingut de l’obra no n’he de parlar avui, sinó el proper dijous, a la meva “lletra de batalla” que setmanalment dirigeixo al director del diari Menorca, el meu amic Joan Bosco Marquès.
Josep Maria Quintana 