He esperat uns dies a dir alguna cosa respecte al “no” que el govern espanyol ha dat al projecte de gran port en el qual Ciutadella navega des de fa més de trenta anys. Sempre anant de decepció en decepció, qualsevulla que siguin els qui governen a Madrid: els franquistes, els centristes, els socialistes o els conservadors.
No per esperada la resposta del govern (el del PSOE, per ésser coherent amb les mesures preses amb la retirada del “pla hidrològic nacional” i en matèria de mediambient, havia de dir forçosament que “no” a aquest dic), la concreció de la negativa ha estat controvertida, ja que el dic proposat significava per a uns el pas de Ciutadella a la modernitat i per als altres la culminació d’un atemptat ecològic.
Sigui com vulgui, el que em sembla pitjor és la incapacitat que, en general, els dirigents polítics de la dreta han demostrat davant aquesta decepció. Llegiu, sinó, aquests titulars agafats de la premsa: “[El Govern] acusa a Joana Barceló de haber actuado con ‘deslealtad institucional’ al utilizar al Estado en su contra” (portaveu del Govern balear); “Joana Barceló estuvo en Madrid y pidió al ministerio que no autorizara el dique” (Alcalde Brondo); “Joana Barceló és la enemiga número uno de Ciutadella” (Assumpta Vinent): “El Ocean Village dejará de venir porque Joana ‘la mahonesa’ ha dejado KO a Ciutadella” (Llorenç Casasnovas).
És ben curiós que determinats polítics sempre necessitin l’enemic (extern o intern) per a sobreviure, alhora que són incapaços d’analitzar la pròpia ineptitud davant el fracàs.
De tota manera, el més interessant que he llegit fins ara sobre la matèria ha estat l’article que, en el seu bloc, ha publicat Ignasi Mascaró. Des de posicions d’esquerra i contràries al dic, Mascaró critica que això s’hagi hagut de resoldre per una decisió (de tutela) que prové del govern central. “En democràcia madura hauria preferit una idea pactada, o un referèndum en condicions de molt ampla majoria qualificada (ja sé que els referèndums estan molt estrictament regulats, Pèricles, l’Arcont amb helm, tampoc no ho entendria). Demà Madrid podria exercir la tutela (digau-li competències) contra nosaltres, i els nacionalistes transversals dirien: qui és Madrid per decidir…?”
Això de banda, Mascaró no s’equivoca quan preveu el que succeirà immediatament (de fet ja ha succeït). “La càrrega de la cavalleria –diu- serà contra l’enemic interior que es nega al progrés (els progressistes són ells), que impedeix el futur esplendorós de l’economia ciutadellenca, etc.etc. que aquest projecte havia de propiciar. Ho pagarà la maonesa, de llinatge Barceló. Som uns traïdors, com sempre, no mereixem el carnet de ciutadellencs, el que dúiem a mos per entrar a La Vall en temps del Marquès, déu el tengui.”
Josep Maria Quintana 