Increïble però cert

by

En Pere m’envia un correu i em diu:

Aquests dies he conegut unes al·lotes que m’han deixat parat. Les tres britàniques. Les tres estudiants. Una d’antropologia, l’altre de bioquímica i la tercera no ho sé.

En una conversa una diu “m’agradaria anar a Dublin”. L’altra contesta, “Jo no perquè no vull que em posin una bomba” (òbviament confon Dublin i Belfast.). La tercera diu, “mmmm però els problemes són al nord, no? Però, pertany Irlanda del nord al Regne Unit?”, les altres es miren, fan un silenci i una diu “si, no?” Ràpidament hi ha un canvi de tema.

Avui he conegut un francès, company de pis de n’Agus i en Joan. Em diu, “parles francès molt bé”. Jo contesto “gràcies”. Diu “quan de temps fa que ets a França?”, contesto, “quasi un any i mig. Però abans vaig ser mig any a Suïssa”. Diu, “aaah, així és normal que parlis bé. Però a Suïssa es parla francès?”. Dic “Sí, a la Suisse Romande”, contesta “Ah”. Dic “A Ginebra i a Lausana es parla francès”. Em diu “aaaahhh és que l’altre dia, en una festa, dos suïssos em parlaven francès molt bé i no entenia perquè”…

Ara la vida se’m va obrint, ja no estic rodejat tot el dia de gent que comparteix els meus interessos. Imagino que hauré d’aprendre que el que és fonamental per a mi, potser no ho és per als altres. Perquè vull creure que tota aquesta gent és competent.

I estem parlant d’universitaris europeus!!!


%d bloggers like this: