La insubmissió, o no serà tant

by

Estimat director: T’he de confessar d’entrada que els problemes personals que em pot causar la recentment aprovada LOE en el Congrés dels Diputats no són gaires. Fa anys que he passat l’estatus de pare amb fills en edat escolar i comprendràs que, tenint-los ja tots llicenciats, les coses es veuen d’una alta manera. Per tant, el meu interès personal per la LOE és zero. I tanmateix reconec que és una matèria important per la societat. En realitat és una d’aquelles matèries que tots els partits, quan són a l’oposició, diuen que exigeixen un pacte d’estat, i que, quan assoleixen el poder, solen tractar com si fos una finca pròpia, o gairebé. Fet, aquest, que explica les moltes lleis d’educació que hem conegut. ¿Quantes? No ho sé, però t’asseguro que han estat moltes. I no em refereixo a les que ens van afectar a nosaltres –és a dir a tu i a mi quan érem estudiants- sinó a les que han tingut vigència durant la democràcia, és a dir, durant els darrers 27 anys.

Tinc la impressió que en l’elaboració d’aquesta darrera llei els socialistes van partir de sobrats i que, com feren els populars durant l’imperi del senyor Aznar, també ells han ignorat l’adversari. Tanmateix als socialistes se’ls van complicar les coses amb aquella gran demostració de força que els opositors a la LOE feren a Madrid. El cert és que el PP hi era, en aquella manifestació, però també ho és que el conjunt de manifestants sobrepassava de molt el PP.

Encara que una mica tard, sembla que això ho va veure el PSOE, que tot d’una va iniciar contactes amb aquests grups descontents, i sembla que alguns suggeriments s’han acceptat, fins al punt que, a pesar de no haver assolit cap acord amb els conservadors (hem de reconèixer que, amb aquest PP del “tot o res”, és difícil dialogar), han estat molts els sectors educatius (entre aquests podem citar la més important patronal de l’ensenyament concertat, que agrupa els col·legis religiosos) els que han acceptat la proposta aprovada, la qual, en incloure les esmenes proposades per aquests sectors, ha acabat disgustant l’esquerra parlamentària, fins al punt que Izquierda Unida, Bloque Nacionalista Galego i Nafarroa Bai s’han abstingut.

Però el més curiós que ha succeït aquests dies (i no em refereixo precisament a les eternes bregues entre Rajoy –aplaudiments irracionals de la dreta- i Rodriguez Zapatero –aplaudiments absolutament acrítics de l’esquerra- que fan de les sessions parlamentàries un vergonyós berious), el més curiós, dic, és la reacció dels populars, els quals han afirmat que, digui la LOE el que vulgui, a les Comunitats autònomes on ells governin s’hi farà mateixa política educativa. És a dir que en aquestes comunitats hi haurà matèries comunes, s’hi farà un ensenyament de qualitat i es reforçarà l’escola pública. Així almenys ho ha dit la diputada conservadora, senyora Pastor.

Després d’escoltar aquests afirmacions tant espectaculars, el senyor Pérez Rubalcaba va afirmar que el Partit Popular, a la crispació i a la mentida ara hi havia d’afegir la insubmissió. “Insubmissió!”, em vaig dir. Gruixuda paraula aquesta que, quan érem una mica més joves, aplicàvem, com recordaràs, a aquells valents d’entre nosaltres que es negaven a fer el servei militar per imperatius ètics, als quals la policia franquista –i també la democràtica durant força temps -massa!- perseguia, detenia, feia jutjar i, una volta condemnats, conduïa a la presó.
“No serà tant”, vaig pensar. I em reafirmo en el mateix: “No serà tant”. I no ho serà perquè no puc creure que els populars facin coses que la llei no permet i, per tant, siguin ells els primers a dur a terme una actuació que alguna persona malèvola podria qualificar de “reforma encoberta de la llei” o fins de “reforma encoberta de la Constitució”.

I n’estic segur, que no ho faran. Perquè si a tota la mitja Espanya popular es diu i es rediu que els catalans, amb la seva proposta d’estatut, no han pretès sinó modificar de forma encoberta la Constitució, és evident que la proposta feta per la senyora Pastor en nom del PP no persegueix sinó una acció coordinada a les Comunitats autònomes on governin els populars que estarà sempre subjecta a la llei.

¿O no serà així? ¿Per ventura em vols fer creure, amic director, que el PP vol engegar a dida la LOE i actuar al marge de la llei? Coneixent-lo t’he de dir que això no és possible. Ben al contrari, el que jo crec és que el PP vol treure el màxim de suc a les diferents opcions que la LOE permet, i vol demostrar així que la llei no és –ni molt menys!- tan sectària com diuen els senyors Acebes i Zaplana, i com també assegura “a voz en grito” Jiménez Losantos des d’una emissora que, com indirectament es pot deduir de les declaracions del senyor González del Yerro, només pretén fer feliços als catòlics de dretes, és a dir als catòlics del PP. (1)

El que jo crec, en definitiva, és que l’únic que pretén el PP amb aquesta acció coordinada és actuar d’acord amb les exigències de la seva pròpia ideologia i fer el mateix que, segons ells, han fet els bascos i els catalans, que han estès –diuen- el pensament nacionalista mitjançant l’educació. No oblidis, estimat director, que el nacionalisme és “la peor de las ideologías”, com va assegurar José Antonio Primo de Rivera, un gran demòcrata, per cert. I aquesta difusió del nacionalisme que (sempre segons els populars) han fet els catalans i els bascos a través de l’educació, ha tingut com a inevitable conseqüència que tots els joves d’aquelles comunitats siguin avui nacionalistes, en lloc de ser jacobins, que és el que realment haurien de ser per a la bona salut de la Nació, pàtria comuna i indivissible. D’ací aquesta peremptòria necessitat d’uniformar l’ensenyament a tot el país, i això perquè, tant a Toledo com a les Illes Balears, acabem pensant de la mateixa manera, i perquè els nostres estudiants del futur sàpiguen de memòria, no sols els afluents del Duero (cosa que, evidentment, han de saber), ans estiguin també convençuts (sobretot els de les Illes Balears) que “nuestros antepasados son los reyes godos”, llista, per cert, que tots podran recitar de memòria, de la mateixa manera que els joves francesos d’ultramar parlaven cofois i amb orgull“de nos ancêtres, les gaulois”.

——————-

(1) Segons el diari Menorca (17.12.05), el director general de la COPE, Jenaro González del Yerro, va dir: “Sólo católicos nacionalistas o de izquierda critican a Losantos”, la qual cosa significa, a contrario sensu, que el vociferant periodista estrella de la cadena només agrada als catòlics de dreta que no són nacionalistes. En definitiva, que l’objectiu dels dirigents de la COPE és d’agradar als catòlics del PP.


%d bloggers like this: