Tres preses de pèl

by

Sovint em sembla que els polítics ens prenen el pèl i que, a més, pensen que ens l’hem deixat prendre. Dic això perquè el meu lector recordarà segurament el comentari que vaig fer quan Bono, després de negociar amb Hugo Chávez, va concertar la venda de vaixells de guerra i d’altre tipus d’armament “amb fins pacífics”. Aleshores (3.03.05) vaig escriure això: “El que a mi d’alguna manera m’indigna és que ens prenguin per ximples en assegurar-nos ‘fonts oficials espanyoles’ que aquests navilis només podran utilitzar-se en la lluita contra incendis, transport d’aigua potable i serveis hospitalaris. És a dir, que els avions i les corbetes de cap manera han de considerar-se material de guerra, sinó instruments de defensa i mai ofensius. En definitiva, que al populista i demagog Hugo Chávez li hem venut armes pacífiques. Bravo per ZP!”

Dimecres passat, l’ambaixador dels Estats Units a Espanya, preocupat per la venda d’aquest armament, amenaçava el govern espanyol dient que no era de rebut vendre a Hugo Chávez (amb qui Bush està clarament enemistat) vaixells amb tecnologia americana. L’amenaça –i més provinent de qui prové- incideix clarament en aquesta presa de pèl a què els polítics volen sotmetre’ns: ¿A què ve ara que els americans, que fan el que els dóna la real gana amb el seu armament, ens hagin de dir si podem o no vendre armes a Veneçuela? A nosaltres ens podrà semblar bé o malament aquesta venda, però no és l’ambaixador americà qui ha de predicar-nos la seva licitud o il·licitud.

Però l’exercici de preses de pèl no acaba aquí. Fou també dimecres passat quan el ministre d’afers exteriors, senyor Moratinos, per a sortir al pas de les declaracions de l’ambaixador americà, es féu el desentès en aquesta qüestió i digué que això de la venda de vaixells a Veneçuela era una qüestió privada que havien de decidir només les empreses involucrades en la compravenda.

Fins aquí hem arribat! Record que fou Enric Juliana qui, a La Vanguardia 30.03.05, explicava aquest afer de venda d’armament en el qual hi incloïa quatre patrullers de vigilància costanera i quatre corbetes que serien construïdes en drassanes espanyoles, deu avions de transport C-295 i dos avions de vigilància marítima. I va ser Bono el qui, en un viatge a Veneçuela, va concertar amb Hugo Chávez aquesta venda d’armes pacifiques. A la vista d’això, ¿quin sentit té ara que Moratinos es tregui el mort de damunt i ens digui que es tracta d’una decisió que correspon només a empreses privades?

¿Per ventura creuen els polítics que els ciutadans som estúpids?


%d bloggers like this: