Marbella i la senyora Obasanjo

by

Segons ens diu la Fundació Cidog,

“Des que va aconseguir la independència l´any 1960, la Federació de Nigèria continua trobant-se repetidament amb els mateixos problemes: intromissió de l´Exèrcit, tensions ètniques, dependència del petroli, conflictes regionals. Com en d´altres estats africans, hi són evidents els problemes derivats d´un traçat de fronteres arbitrari i d´estructures copiades d´Occident. Després de 16 anys de governs militars i d´infinites promeses, el país més poblat d´Àfrica va celebrar el mes de febrer de 1999 eleccions presidencials i legislatives lliures, que han portat a Olusegun Obasanjo a la Presidència de la República.

El nou president és ambiciós però s´enfronta a tradicions molt arrelades: una administració corrupta i un centralisme que fomenta el separatisme d´alguns grups ètnics. A més, Nigèria esdevé una pedra de toc per a les empreses multinacionals en la seva relació amb la població autòctona: durant els anys noranta, diverses comunitats han exigit una compensació per l’espoliació i la destrucció ambiental que aquestes provoquen (a causa del mal estat de les infrastructures extractores). Després de l’execució, el mes de novembre de 1995, del líder pacifista ogoni Ken Saro-Wiwa, que va posar Nigèria a l’ull de l’huracà, companyies com Shell s´han esforçat per millorar la seva imatge mitjançant inversions socials. Malgrat això, el malestar continua, com ho demostren l’activisme ijaw contra els pous de petroli i la repressió exercida per l’Exèrcit en revenja. El caràcter federal de Nigèria s’ha sotmès sovint a debat: les regions (un nombre creixent, de 3 a 36 des de la independència) participen en els assumptes del centre, però els grups ètnics com a tal no obtenen drets, de forma que resulten perjudicats les comunitats menors i els sectors dispersos. El president Obasanjo promet reformes, però ha hagut d’equilibrar sensibilitats i influències, fet que pot frenar les seves ambicions.”

Doncs bé, la notícia d’ahir és que l’esposa del president Olusegun Obasanjo, Stella, morí el passat diumenge a Espanya. Segons fonts judicials, la primera dama d’aquest país amb tot tipus de problemes socials i polítics, ingressà cadàver de matinada en una clínica de Marbella procedent d’una altra d’aquesta mateixa ciutat on s’havia sotmès a una intervenció de cirurgia estètica. La primera dama, que estava a punt de complir els seixanta anys, s’havia sotmès a aquest tipus d’operació a la Molding Clinic de la ciutat malaguenya.

A més de donar el nostre condol al president, ¿no hauríem també de rebel·lar-nos que aquesta elit de poder de països pobres, amb tota casta de mancances democràtiques i socials, pugui decidir un dia anar a Marbella a fer-se un lifting o bé a treure’s uns arrugues de la cara?

Anuncis

%d bloggers like this: