Les paraules del president iraquià Jalal Talabani “La Constitució és a punt per a ser sotmesa al poble iraquià, un poble que coneixem per la seva intel·ligència i que es pronunciarà tot seguit” són d’un optimisme encoratjador, encara que una mica difícil de compartir atès que els sunnites esperen el segon round del referèndum del proper dia 15 d’octobre per a dir “no” al text.
El desacord és clar sobre punts diferents. El federalisme no és admès pels sunnites que temen que els xiïtes i els kurds s’apropiïn del petroli fins i tot en el cas que la constitució declari que aquest és propietat del poble iraquià. A més hi ha també la qüestió religiosa. En aquest sentit, la Constitució proposada considera l’islam com “una via principal” de la llei –en una lleugera concessió als sunnites i als kurds, que no acceptaven la primera proposició que en feia “la llei principal”.
Cal dir finalment que la Constitució manté que l’Iraq formar part del món islàmic i que només “els àrabs formen part de la nació àrab”, contràriament al que volien els sunnites que pretenien que l’Iraq fos considerat clarament com a un país que formava part dels dos móns: l’àrab i l’islàmic.
Josep Maria Quintana 