La crisi del petroli a l’Iran és un d’aquests tour de force que saps com comencen però no com poden acabar. Recordo que en una de les meves “lletres de batalla” dirigides al director del diari Menorca alertava sobre una possible acció militar americana a l’Iran si el govern de Teheran persistia en la seva actitud respecte de les investigacions entorn de l’energia atòmica. Algun lector em va advertir aleshores que potser la meva opinió era massa catastrofista. I jo li ho vaig agrair dient que res no em faria més feliç que anar errat en aquest punt. Tanmateix les coses no rutllen en un sentit favorable després de l’elecció d’ Ahmadinejad, i fa pocs dies George W.Bush anunciava que l’opció militar contra l’Iran no podia descartar-se.
És cert que, contra aquesta opinió, el canceller alemany Gerhard Schröder afirmà que la utilització de la força és en aquest punt inacceptable. “Tots hem vist que això no funciona”, ha dit fent una clara referència a l’Iraq. Però també és cert que la seva resposta ha estat immediatament criticada per l’oposició conservadora de Barbara Merkel, l’opinió de la qual és que Schröder, amb les seves manifestacions, no fa sinó debilitar la posició de la comunitat internacional entorn del problema iranià. Per tant, alerta! El futur no és tan clar que alguns voldríem.
Josep Maria Quintana 