El meu comentari crític de fa algunes setmanes sobre el partit dels treballadors (PT) que dóna suport al president Lula al Brasil va merèixer alguna crítica de persones benvolents que em demanaren un vot de confiança per al president brasiler.
La veritat és que jo no dubto d’ell, i crec que és segurament un home de bona fe i un polític de talla, i això ens ho demostren les paraules pronunciades pocs dies demanant perdó . “No em fa cap vergonya de dir al poble brasiler que nosaltres hem de demanar excuses, que el govern i que el Partit dels Treballadors han de presentar excuses.” Alhora que afegia: “Jo m’he sentit traït per pràctiques inacceptables, per pràctiques de les quals no en tenia coneixement.”
Res a dir, per tant, de la seva categoria personal. El problema és que els escàndols no cessen, i ja no es tracta només de reconèixer que s’havia muntat una caixa negra equivalent a gairebé 20 milions d’euros destinada a les campanyes electorals, sinó que, fa només una setmana, a la revista Epoca, Valdemar Costa Neto, president del partit liberal (PL), ha anunciat que el PT havia negociat el suport de la seva formació política per una quantitat aproximada als 3,7 milions d’euros.
Doncs bé, totes aquestes circumstàncies adverses han aconseguit que, segons les enquestes, José Serra, el qui fou el seu adversari a la segona volta del 2002 i actual batlle de Sao Paulo, tregui ja a Lula nou punts d’avantatge. I és una llàstima, perquè considero Luiz Inacio Lula da Silva una persona de principis. A més, era la gran esperança dels desvalguts brasilers, que d’altra banda són majoria.
Josep Maria Quintana 