A pocs dies de l’obertura de les Jornades mundials de la joventut (JMJ), el papa Benet XVI, que amb aquest motiu efectua el seu primer viatge a l’estranger, és esperat amb desconfiança a Alemanya. De fet, a la pàtria de Luter, tot el qui arriba del Vaticà és mirat tradicionalment amb suspicàcia. Fins i tot en un cas com aquest en què Alemanya ha celebrat l’elecció d’un papa alemany, perquè són molts els cristians (luterans i catòlics) que es mostren contestataris amb la tasca que Joseph Ratzinger va fer quan actuava com a guardià del dogma catòlic a les ordres de Joan Pau II.
La realitat és que l’excel·lent relació que hi havia entre l’antic papa polonès i els alemanys es trencà en mil bocins durant les visites de 1980, de 1987 i de 1996. Aleshores teòlegs protestants i catòlics recriminaren al duo Wojtila-Ratzinger llur tradicionalisme en matèria de costums i la lentitud a què havien sotmès el progrés de l’ecumenisme.
Aquest cop, retreuen a Ratzinger la decisió de concedir indulgències als participants a la JMJ. D’això, però, en parlaré en un altre moment, si bé el lector aviat podrà comprendre que parlar d’indulgències a la vora de la porta de l’església de Wittemberg no deixa de ser una provocació.
Josep Maria Quintana 