Qui ho havia de dir! Pinochet, un dels més sanguinaris assassins de guant blanc de l’últim quart de segle XX, l’home que trencà la democràcia xilena i imposà una dictadura que provocà la mort de Salvador Allende i causà milers de morts i de desapareguts al seu país, l’home qui ha aconseguit sempre de burlar la justícia, no sols internacional sinó també del seu país, és molt probable que, finalment, com Al Capone acabi a la garjola per evasió d’impostos i per frau tributari. No deixa de ser un escarni, però com a mínim resulta divertit.
“¡Los ahorros de toda una vida”, anava cridant indignat Marco Antonio Pinochet després de ser detingut pel jutge Sergio Muñoz, “¡Los ahorros de toda una vida!”, anava repetint. Doncs no està malament, sense altra sou que el de president de la República de Xile, haver reunit més de 5.000 milions de pesos (uns 8,92 milions de dòlars) i haver evadit a més un centenar de bancs de l’estranger uns 1.385 milions de pesos (uns 2,47 milions de dòlars) entre 1980 i 2004. Fantàstics, aquests ahorros de toda la vida!
Lluny de mi desitjar mal a ningú, però crec que aquest home no mereix morir a casa seva. El mínim que podem desitjar-li és que mori ultratjat en un hospital penitenciari. Ha fet massa mal a la humanitat per a lliurar-se de l’oprobi de tots.
Josep Maria Quintana 