El replegament de Gaza està esdevenint una mena d’èxode amb un component dramàtic que, més que digne de Cecil B. De Mille, mostra components dignes d’algun llibre bíblic. Curiosament, el falcó Sharon s’està tornant colomí si el comparem amb Netanyaju, a qui va arrabassar el poder dins el Likud. Aquell ha dimitit de ministre del govern israelià amb la clara intenció d’impedir els plans d’evacuació de Gaza ordenats per Sharon, que recolza amb una paciència de sant el palestí Mahmoud Abbas que, fa pocs dies, pregava als palestins que vetllessin perquè la retirada dels colons israelians es dugués a terme amb calma, a fi de demostrar que ells mereixen tenir un estat.
Els colons, però, en veure-ho gairebé tot perdut, davant inflexibilitat del primer ministre israelià, acaben de fer allò que tan critiquem als musulmans: reconduir la política al camp de la religió, i han desplaçat la protesta al mur de les Lamentacions, el lloc més sagrat del judaisme a la ciutat de Jerusalem, per fer pregàries en massa contra els plans del seu primer ministre.
Naturalment, l’anunci d’aquestes cerimònies ha provocat una gran tensió entre els palestins i els àrabs israelians que han anunciat que també ells estan dispostos a mobilitzar la gent per a defensar l’esplanada de les Mesquites.
¿Qui és aquest Déu en nom del qual estem dispostos a cometre tants crims?
Josep Maria Quintana 