L’excel·lent periodista menorquina Susana Quadrado publicava ahir a La Vanguardia la notícia segons la qual el govern espanyol ha decidit explorar la possibilitat d’una nova majoria per aprovar els pressupostos generals de l’estat en uns moments en què la crisi de l’Estatut té dividida la classe política catalana. Aquesta majoria permetria a l’executiu espanyol assegurar-se l’estabilitat amb independència de les vicissituds que afectessin la reforma estatutària. En aquest sentit, la vice-presidenta del govern espanyol, Teresa Fernández de la Vega, precisà que vol “ampliar” l’aliança amb ERC i IU, alhora que tendia una mà a CiU per si de cas.
Tot guardar-me de donar consells inútils, jo crec que el PSC a Catalunya ha tingut una actitud encertada en el debat sobre la reforma de l’Estatut, i penso que en cap moment hauria de cedir a les pressions a què es veu sotmès pels acords pactats a darrera hora entre ERC i CiU en referència als “drets històrics”, que, per cert, no deixen de ser com una mena d’as que es treuen de la màniga totes les comunitats (fins i tot Andalusia en parla) per treure més diners d’un govern estatal dèbil.
En aquest sentit, crec que Maragall, si les coses continuen així, hauria de tenir el coratge de dissoldre el parlament i convocar eleccions autonòmiques anticipades. Seria una prova de foc per veure si realment ERC té tanta força com creu i si CiU manté encara la primera posició a Catalunya.
Jo sóc dels qui creuen que ERC no ha crescut substancialment durant aquest temps i que CiU ha perdut suport electoral. Per tant, de no anar jo equivocat, les eleccions anticipades podrien reforçar Maragall i, indirectament, Rodríguez Zapatero.
Josep Maria Quintana 