A una novel·leta que, anys després he rebutjat, en un dels capítols en què estava dividida, apareixia un personatge –un mestre d’escola fadrí que vivia a despesa- el qual reunia les tres mateixes característiques que Carrasco i Formiguera: era catòlic, era catalanista i era republicà. I com ell, havia dat el pas des d’Acció Catalana a Unió Democràtica de Catalunya durant els anys de la República. La diferència entre l’un i l’altre era que, mentre el personatge de la meva novel·leta havia sobreviscut a la catàstrofe, Carrasco havia estat pres i afusellat per les autoritats franquistes.
Sempre em van impressionar aquests personatges que jo anomeno “de les tres fidelitats”, perquè sovint tenim una visió esbiaixada d’aquella època i pensem que tots els republicans eren menjacapellans. Doncs no, no tots ho eren. I això, que en el País Basc era corrent –al davant els escamots militars del PNB, que sempre va mantenir-se fidel a la República, hi havia un mossèn, que actuava com una mena de continuador d’aquells mossens carlistes que tant comandaven entre les tropes que, en defensa de Déu, el rei i la pàtria, lluitaven contra els liberals-, això dic, no era tan corrent a Catalunya on els homes de la Unió Democràtica (recordo encara Miquel Coll i Alentorn que va presidir el tribunal de la meva tesina de llicenciatura) eren dels pocs que reunien aquestes tres virtuts: eren republicans, eren fidels a la Generalitat i eren també catòlics.
Doncs bé, Carrasco i Formiguera fou afusellat després de ser sotmès a un judici sumaríssim, o al que és el mateix, a una decisió arbitrària d’un tribunal que actuava al dictat del poder polític dominant. Ara Convergència i Unió demana al govern de l’estat que tramiti l’anul·lació d’aquest judici injust i jo, que d’alguna manera també em sento lligat per les tres fidelitats esmentades (encara que no milito en cap partit) m’alegro de la decisió presa.
Josep Maria Quintana 