La decepció de Lula da Silva

by

L’elecció del president Luiz Inácio (Lula) da Silva, que tanta joia aixecà entre els progressistes del món (jo inclòs), és possible que acabi apareixent com una de les més grans manipulacions electorals del país. Totes les banderes que altre temps representaren el Partit dels treballadors (PT) s’estan embrutant de manera continuada.

I dic això perquè el que pensàvem que era la gran consigna del partit –un crit en favor de l’ètica-, poc a poc està desapareixent. Després de les declaracions de Roberto Jefferson, un diputat que pertany a un partit aliat amb el PT, la Comissió d’ètica de la Cambra de diputats va haver d’escoltar les de Delubio Soares, tresorer del PT, acusat d’haver pagat fins a 12.500 euros mensuals, des de 2003 fins a 2005, per tal d’obtenir els vots dels diputats del Partit progressista i del Partit liberal.

Però no es tracta només de corrupció, sinó també d’incompetència. Perquè la política econòmica per la què s’ha optat, lligada a la incompetència administrativa de molts alts càrrecs del PT , ha bloquejat, sembla que inexorablement, les possibilitats reals de progrés social.

Dos decennis a l’oposició i el suport de personalitats prestigioses vingudes de tots costats havien acabat per forjar la llegenda que el PT duria a terme projectes coherents en matèria d’educació, de sanitat i de seguretat. Però hem de constatar lamentablement la incapacitat dels homes de Lula per a gestionar el programes.

D’altra banda, i en absència d’una ideologia creïble, l’opció pel poder ha esdevingut la regla. Molts membres del partit s’han vist encegats per la fastuositat, pels regals, i per la possibilitat d’ascendir socialment que els ha brindat la nova situació.

No és casualitat, doncs –i ho dic sentint-ho molt-, que, al Brasil, molta gent qualifiqui ja el PT de “partido da boquinha”.


%d bloggers like this: