Blair, novament

by

Juncker i Blair mantingueren una dialèctica força dura en la presa de possessió d’aquest darrer com a president de torn de la UE. Curiosament, les tesis més socials les definia un cristianomemòcrata (Juncker) mentre que les més liberals les corrien a càrrec d’un laborista (Blair). Val a dir, però, que el discurs de Blair fou, no sols interessant, sinó clarificador en molts aspectes. Blair fou clar: De la mateixa manera que havia elaborat una tercera via per al govern del seu país, també pronosticava aquesta tercera via per a l’Unió.

Blair, no sols va definir-se en aquest discurs com un “europeista apassionat” sinó que va prometre “modernitzar el model social del vell continent” per orientar-lo vers la competitivitat i l’ocupació i així fer sostenibles el propis mecanismes de protecció dels ciutadans.

“Crec en una Europa amb una forta i solidaria dimensió social –va dir-. Mai no acceptaria una Europa reduïda a un simple mercat econòmic”. ¿I quines són les idees de Blair sobre aquesta Europa social? Doncs precisament aquí sorgeix la tercera via: Blair demana una política que rebaixi el pes dels ajuts directes a l’agricultura (més d’un 40 per cent del pressupost comunitari) per tal d’invertir el diner en formació, coneixement, innovació i, en definitiva, en aquelles qüestions que atorguen “capacitat per a competir”.

Un argument de pes avalava la seva tesi: “¿Quin tipus de model social és aquest (es referia al model actual) que inclou vint milions d’aturats a Europa i uns índex de productivitat sempre per darrera dels Estats Units; que permet que l’Índia tingui més doctorats que Europa i que només dues de les millors universitats es trobin dins la Unió europea?

Blair ens pot agradar més o menys (certament podem recordar-li la defensa aferrissada del xec britànic i de la guerra d’Iraq), però considero que és un dels pocs líders actuals europeus que té les idees clares i que genera una certa confiança de poder-les dur a terme.

Anuncis

%d bloggers like this: