El dia s’ha aixecat a l’empara d’un sol que sembla ja voler-ho governar tot, i això que estem encara a la primavera. Fa mesos que no ha caigut una gota de pluja damunt l’illa –ni tan sols aquella pluja amarada de terra africana que tot ho deixa brut i vermell-. Els camps han passat del verd a l’ocre gairebé sense solució de continuïtat, mentre el terra s’endureix i es prepara per passar un estiu que s’augura llarg, sec i xafogós. Males notícies, doncs. Només les humitats de la nit –força intenses a l’Illa- mantenen un grau de “banyadura” (així ho diem per aquí) que permet a les plantes un aliment mínim.
En els camps que poden regar-se, els aspersors estan en marxa gairebé sense repòs, la qual cosa ens planteja el dilema constant sobre la bona o mala utilització de l’aigua. I ens convida a endegar una política d’aprofitament de les aigües residuals, cosa que en algunes zones de Menorca ja s’ha iniciat. Però els tràmits són lents, lentíssims, i l’Administració sembla prendre-s’ho tot amb una gran parsimònia, actitud que no afavoreix gens el compromís dels ciutadans que veuen com passen els dies sense que es vegin els fruits de les associacions (al terme d’Es Castell n’hem constituït una) que han mostrat interès a regar els seus camps de conreu.
Haurem de seguir esperant i carregar-nos de paciència per afrontar un estiu que se’ns farà segurament feixuc i llarg.
Josep Maria Quintana 