El sociòleg Salvador Cardús és un pensador molt apreciat a Menorca, illa que visita regularment i on sol impartir conferències. Home de progrés, les seves reflexions solen ser profundes i habitualment m’hi sento identificat. El passat dia 2 de juny, concedia unes declaracions al diari Menorca amb motiu d’una conferència que havia de pronunciar sobre l’educació dels joves, al llarg de la qual va fer dues manifestacions que voldria destacar.
Mitjançant la primera, amb la qual estic d’acord, reconeix la necessitat de fer lleis que es preocupin del problema educatiu i opina que la proposta educativa de l’esquerra espanyola en el govern “arreglarà menys coses que la proposada pel Partit Popular (LOCE)”. Aleshores afegeix: “El PP va introduir elements que asseguraven una bona organització en el món escolar, va intentar arreglar les barbaritats de la LOGSE”. M’agrada sentir això en un intel·lectual independent de caire progressista com Cardús, entre altres coses perquè penso que és veritat.
Tanmateix discutiria mínimament la segona manifestació. Diu Cardús: “Crec que [els governs progressistes] estan atrapats en uns principis que han demostrat ineficàcia. Han demostrat que els preocupen més els principis que els resultats. En canvi, l’avantatge dels conservadors, és que, com que no tenen principis, sols els preocupa fer reglaments eficaços.”
Home, potser s’ha passat una mica massa Cardús! Jo crec que ell, en dir això de la manca de principis es refereix exclusivament al PP (i així i tot l’afirmació em sembla agosarada), perquè entre els conservadors també hi ha hagut persones amb una forta i sòlida ideologia. Una ideologia que potser no compartim ni ell ni jo, però em sembla francament exagerat afirmar –si és que ho ha afirmat així- que els “conservadors no tenen principis”.
Vaja, em sembla massa lleugera, l’afirmació. Massa fàcil. Massa simplista.
Josep Maria Quintana 