Més del seixanta per cert dels votants holandesos han dit no al tractat que ens proposa una futura primera constitució per Europa. No per esperada, aquesta negativa perd importància. De fet, si no succeeix un miracle, serà molt difícil cloure amb salvament el camí que la UE va encetar uns mesos endarrera.
Em dol. Em dol molt i em compromet a dedicar la meva propera “lletra de batalla”, a analitzar aquest no que, contra el que proposava el partit en el govern d’Holanda (en això com a França), ens deixa amb una mà al davant i l’altra al darrera.
Blair ja ha dit que el projecte és a punt de fracassar (¿convocarà o no, ell, un referèndum tal com va prometre?) i a Rajoy li ha faltat temps per acusar Rodríguez Zapatero d’estar aliat amb l’eix (franco-alemany) incorrecte. I això és encara més trist encara perquè, ¿per ventura no era també Rajoy partidari del sí a la passada consulta? ¿És que el no dels francesos i dels neerlandesos el fa feliç? D’altra banda, si ens atenem als francesos, és evident que la principal defensora del sí era la dreta de Chirac, la més propera ideològicament del PP; i pel que fa als alemanys, que jo sàpiga, tant els socialdemòcrates de Shröder com els conservadors que lidera Angela Merkel han votat sí al tractat. ¿A què ve, doncs, parlar de l’eix franco-alemany per denigrar el president socialista? De veritat que no l’entenc, a Rajoy. De cada dia menys. I em sap greu, perquè Espanya es mereix un altre tipus de dreta.
Josep Maria Quintana 