Un Líban més independent

by

El passat dia 26 ja no quedaven soldats sirians al Líban. I això, mira per on!, és un resultat col·lateral (i francament positiu) de la guerra d’Iraq que, d’altra banda, i malgrat els problemes enormes amb què s’enfronta el país avui (bàsicament de lluita interna, amb muntanyes diàries de morts), ha portat també la democràcia a aquell territori, sotmès fins fa dos anys a la cruel i sanguinària tirania de Sadam Hussein.

Recordem que Damasc havia exercit tradicionalment un domini de fet sobre el Líban, al qual sempre havia considerat com un territori propi. I encara avui, Hezbollah n’és un exemple, d’aquest punt de vista. Però el revifament de l’esperit de lluita dels libanesos provocat per l’assassinat de Rafik Hariri, el passat mes de febrer, l’enderrocament del dictador iraquià i les tesis imposades pels Estats Units sobre “les forces del mal” han deixat, com sol dir-se, amb el cul a l’aire a Afez- el- Assad, el jove president de Síria, el qual difícilment podia justificar ara la presència de les seves tropes al Líban “per a garantir la pau”. D’ací que hagi acceptat de complir la resolució de l’ONU sobre la retirada de Síria.

S’han anunciat eleccions per a molt aviat i això pot significar el principi d’uns nous temps per al Líban, encara que la diversitat ètnica dels seus habitants (maronites, xiïtes, sunnites i drusos) i l’entorn hostil que presumiblement trobaran en els seus veïns, Israel i Síria, fan planar força interrogants sobre aquest futur de pau i de convivència que seria desitjable per a tothom.


%d bloggers like this: