D’aquí al final de les eleccions basques veurem encara més d’un despropòsit, perquè tinc la impressió que aquest arribarà naturaliter, per la mateixa dinàmica de les coses. El cert és que, sorpresivament, ha aparegut al banquet electoral un convidat desconegut que ningú no esperava.
A més, no es tracta d’un convidat de pedra, ans es tracta més aviat d’un comendatore que, un cop s’ha corporeitzat, pot acabar, com al Don Giovanni de Mozart, arrossegant la coalició PNB-EA a la perdició, o el que és el mateix en aquest cas: a la majoria simple.
¿I a causa de què? Doncs simplement per mor d’un offsider que ningú no esperava: El Partit Comunista de les Terres Basques, al qual, els dirigents de Batasuna han avalat com el seu continuador.
La cosa dóna de sí perquè permet que el PP acusi Zapatero de ser el responsable de tots els mals que puguin esdevenir-se en el futur si aquest partit no és finalment il·legalitzat. I permet alhora que Patxi López pugui quedar més ben situat respecte dels nacionalistes, mentre que dificulta els plans d’aquests i fa que Ibarretxe (que s’havia omplert la boca amb la defensa de la participació de Batasuna, però que en el fons estava d’allò més content amb la seva no participació “per causa de la politització de la justícia espanyola”) es trobi ara amb un equip de senyores desconegudes que el poden deixar amb un pam de nas. O el que és el mateix, veient-se expulsat d’una majoria absoluta que creia tenir al sac i que ara sembla que no podrà aconseguir si no és amb el vot d’aquesta gent o (cosa per a ell encara pitjor) amb el suport del Partit Socialista.
Mirar-ho de lluny seria divertit, fins i tot entretingut, a no ser que també nosaltres tenim moltes coses a guanyar o a perdre en aquestes eleccions.
Josep Maria Quintana 