Parlava a la meva darrera “lletra de batalla” dirigida al director del diari Menorca, del rebuig que, en alguns estats, suscita el text de la Constitució europea que es proposa a referèndum. Doncs, bé, en tinc davant meu un exemplar. Es tracta, com podeu suposar, de la versió catalana (¿o hauria de dir valenciana per mor de l’establix?) que, si et cau damunt un peu, te’l xafa. Consta de 447 articles i d’un reguitzell d’addendes i de documents annexos que conformen un llibre de 414 planes de lletra petita i espessa. Com per esdevenir un best-seller! En definitiva, un plom.
Bel al costat seu, tinc també una versió castellana de la “Constitució dels Estats Units d’Amèrica”, la de 1787. Aquesta llei fonamental per la qual es regeix el país més poderós del món, consta de 7 articles (sí, no és un error, 7 articles, tot i que són una mica llargs), que van seguits de les 27 Esmenes que s’han anat aprovant des de 1791 a 1992. Això fa un total de 12 pàgines. Ni punt, doncs, de comparació.
Ah! I aquesta és una constitució autèntica, mentre que l’altra -la nostra- és només un simple tractat.
Però si és veritat que l’avantprojecte d’Estatut de Catalunya que prepara la comissió creada ad hoc en té més de 300, d’articles, aleshores ¿de què ens hem d’espantar?
Josep Maria Quintana 