Paraules d’acceptació del “Premi de narrativa Llorenç Villalonga”
Vull agrair en primer lloc al jurat el reconeixement que ha fet de la meva obra, “Ningú no pot enganyar els morts”, amb la concessió del premi “Llorenç Villalonga”. Rebre’l és un honor per a mi i ho vull manifestar. A més, em satisfà que sigui per a aquesta novel·la amb la qual, separant-me una mica del que havia escrit i publicat fins avui, he volgut plasmar el drama personal d’un pintor marcat profundament per l’experiència dels camps de concentració nazis i per la seves pròpies contradiccions internes. Tot, en un relat que es desplega en el petit poble mariner de Fornells, un dels paratges més bells de l’illa de Menorca, en el París de la postguerra, on ell triomfarà, i també a Nova York, on recollirà les millors crítiques.
Dit això, he d’afegir que em dol la polèmica que s’ha suscitat entorn d’aquests premis degut a la decisió presa per l’Ajuntament de Ciutat de restituir el de novel·la en llengua castellana, una decisió que no he de jutjar i per a dur a terme la qual era, sens dubte, competent.
Com acaba de dir el senyor Gilet, jo també crec que les llengües han de ser per entendre’ns i no per enfrontar-nos. Tanmateix, i ho dic amb tot el respecte, voldria manifestar públicament la meva preocupació per la dinàmica que ha pres la política lingüística de les nostres institucions representatives, les quals, darrerament, sembla que s’oblidin de la naturalesa jurídica del català com a “llengua pròpia” de la nostra comunitat autònoma, un concepte, per cert, al qual vaig dedicar el meu discurs d’ingrés a l‘ “Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de les Illes Balears”.
Això fa que l’acte d’avui tengui per a mi un sabor agredolç, a pesar de la joia que implica rebre un guardó literari tan prestigiós. Com a mostra, per tant, d’aquest sentiment, en el fons contradictori, he decidit acceptar agraït el premi, però destinar la dotació econòmica que comporta a dues institucions menorquines: l’Obra Cultural i l’Acció Cultural, perquè els serveixi d’ajuda i d’estímul per continuar treballant, com han fet fins ara, en defensa de “la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears” (art. 4 EA).
Moltes gràcies.
Palma, 20.01.12
Josep Maria Quintana 