“Con los idus de marzo”, un fruit positiu de la Covid-19

by

Crec que va ser al marquès de Mondéjar que, en deixar de ser “Jefe de la Casa del Rey”, li van demanar si no escriuria una memòries sucoses i va respondre que no ho faria. ¿La raó? Doncs perquè -va dir- de les coses que veritablement interessen no en puc parlar i aquelles de les quals podria fer-ho no tenen cap interès.

Doncs bé, publicant “Con los Idus de Marzo. Diario de una cuarentena” (Ediciones del Genal 2020), el catedràtic de zoologia jubilat de la Universitat de Barcelona, Adrià Casinos, no ens ha ofert certament les seves memòries, però sí ens ha llegat un diari amb cinquanta entrades -tantes com dies va durar el confinament que s’inicià el 15 de març (d’ací el perquè del títol)-, on contempla la realitat que està vivint amb una gran atenció i clarividència, ni que sigui des de l’aïllament que va passar amb la seva esposa al pis on viu a Barcelona, i ens l’exposa d’una manera tan pulcra com intel·ligent.

Com és obvi, llegint el llibre seguim els esdeveniments que passen cada dia relacionats amb la pandèmia, però lluny de quedar-se en el que podria ser una crònica notarial sense ànima en la qual se’ns oferís les dades amb què ens bombardejaven diàriament els telediaris, Casinos ens mostra, en realitat, la seva concepció del món, i ho fa amb molta profunditat, ja que a totes les entrades trobem no sols una lúcida referència als fets sanitaris, sinó també grans dosis de crítica política pel que fa al comportament del govern i dels partits en general -en aquest sentit, l’avaluació del comportament de la Generalitat de Catalunya, dels col·lectius nacionalistes i del president Torra en particular és tan dura en el fons com exquisida en les formes- i també nombroses referències de tipus científic i cultural de gran interès, que evoquen moments de la història del pensament i de la ciència -també de la literatura- que només un savi pot evocar amb la mestria que ho fa l’autor.

En un moment de l’obra es refereix elogiosament al “Quadern Gris” de Josep Pla on el recordat escriptor exposa en un diari personal el que va viure entre el 13 d’octubre de 1918 i el 25 de maig de 1919. Però tots sabem avui que aquell diari -que no va ser publicat fins l’any 1966- té trampa (cosa que no li treu cap mena de valor des del punt de vista literari), perquè és evident que no el va escriure com Adrià Casinos ha escrit el seu -aquest sí fet dia a dia-, sinó que va ser producte d’una llarga elaboració que li va permetre refer-lo, manipular-lo i ampliar-lo al llarg de molts anys.

A “Con los Idus de marzo” això no succeeix, ja que el text es forja al llarg de cada jornada amb els coneixements, la ciència i les idees que Adrià Casinos duu dedins i plasma en un text que, com he dit, va molt més enllà de la crònica diària i té, d’alguna manera, molt de memòria personal, la de tota una vida dedicada a la ciència, a la lectura i a la investigació, alhora que manifesta d’una manera palpable que el seu interès, el seu coneixement del món, la seva concepció de la política i els seus ideals van molt més enllà de la zoologia, a la qual ha dedicat 49 anys de docència a la Universitat.

Concís, ben escrit, culte i atractiu per a qualsevol lector obert a la crítica, el diari que acaba de publicar Adrià Casinos és una obra fresca, profunda i intel·ligent que ha d’interessar al lector que defugi el sectarisme tan de moda avui en el món polític i periodístic que ens ha tocat viure.


%d bloggers like this: