L’elecció mediatitzada del Consell General del Poder Judicial

by

Si acudim a qualsevol manual divulgatiu que expliqui què és el “Consell General del Poder Judicial” (CGPJ) veurem que el defineix com “l’òrgan de govern autònom dels jutges”, un òrgan que estableix la Constitució per garantir la independència externa d’aquests a l’hora de jutjar, tot assegurant que les condicions d’exercici de la funció jurisdiccional no depenen de l’Executiu. Estem, doncs, davant d’un òrgan de gran importància que té competència en tot el territori nacional espanyol.

El CGPJ es troba, per tant, en una posició institucional de paritat amb el Govern, el Congrés dels Diputats, el Senat i el Tribunal Constitucional, ja que el “Poder judicial” és un dels tres pilars que configuren l’Estat de Dret. Els altres són, com sabem, el Poder executiu o Govern, i el Poder legislatiu, format a Espanya pel Congrés i el Senat. Cadascun d’aquests poders actua, com ja explicava Montesquieu, amb independència dels altres, per més que el Legislatiu controla l’Executiu (controlar no significa dominar-lo) i que el Judicial, a pesar de les belles i saludables frases de la llei, rep una pressió constant de l’Executiu i del Legislatiu per tal d’assegurar-se que la independència orgànica de què està constitucionalment revestit el Poder Judicial, no es torni contra seu i no acabi pronunciant sentències que els perjudiquin (cosa que, a pesar de tot i gràcies a Déu, no sempre aconsegueixen).

De fet, si veiem el que està succeint en la negociació entre els grans partits per elegir els membres que han de formar el CGPJ, que ha de ser renovat per exigència de la Llei orgànica que el regula, haurem de concloure que, si bé seria exagerat proclamar que Montesquieu ha mort (com diuen que va afirmar, ja fa anys, el llenguallarg Alfonso Guerra), sí que haurem de concloure que, com a mínim, presenta símptomes d’una certa malaltia.

Regula aquest poder de l’Estat la Llei Orgànica 6/1985, d’1 de juliol, la qual deixa molt clar què és (o què ha de ser) el CGPJ i qui l’ha de presidir. Diu l’art 104:  “1. El Poder Judicial se organiza y ejerce sus funciones con arreglo a los principios de unidad e independencia.- 2. El gobierno del Poder Judicial corresponde al Consejo General del Poder Judicial, que ejerce sus competencias en todo el territorio nacional, de acuerdo con la Constitución y lo previsto en la presente ley. Con subordinación a él, las Salas de Gobierno del Tribunal Supremo, de la Audiencia Nacional y de los Tribunales Superiores de Justicia ejercerán las funciones que esta ley les atribuye, sin perjuicio de las que correspondan a los Presidentes de dichos Tribunales y a los titulares de los restantes órganos jurisdiccionales.”

I afegeix l’art. 105: “El Presidente del Tribunal Supremo y del Consejo General del Poder Judicial es la primera autoridad judicial de la nación y ostenta la representación del Poder Judicial y del órgano de gobierno del mismo. Su categoría y honores serán los correspondientes al titular de uno de los tres poderes del Estado.”

La composició del CGPJ i el sistema d’elecció ve regulat avui per la Llei Orgànica 4/2013, de 28 de juny, de reforma del CGPJ, que modificà la primitiva llei orgànica de 1985, la qual estableix que està integrat pel president del Tribunal Suprem, que el presideix, i per vint membres nomenats pel Rei, per un període de cinc anys, no renovable, per mitjà d’un reial decret confirmat pel Ministre de Justícia, prèvia proposta formulada pel congrés dels Diputats o el Senat. Doncs bé, d’aquests vint membres,

A) 12 són jutges i magistrats de totes les categories judicials, dels quals el Congrés en proposa sis i el Senat els altres sis, en ambdós casos per majoria de tres cinquens dels seus membres. Al seu torn, les cambres seleccionen aquests membres d’entre els fins a 36 candidats presentats per les associacions professionals de jutges i magistrats o per un grup que representi almenys el dos per cent dels jutges i magistrats en servei actiu. I

B) 8 són advocats o altres juristes, tots ells de reconeguda competència i amb més de quinze anys d’exercici en la seva professió. 4 d’ells són proposats pel Congrés i 4 pel Senat, per majoria de tres cinquens.

Ara bé, es fan les coses tal com sembla que reclama la Llei? No hi ha dubte que, formalment, l’elecció es fa com determina la norma, però a la pràctica ens adonem que els partits que constitueixen (i han constituït fins ara) el Parlament espanyol, estan molt lluny de voler potenciar un Poder Judicial independent i neutre, que administri la justícia amb els ulls embenats i amb una balança sense enganys (com se sol dibuixar l’al·legoria que la representa), encara que no sempre aconsegueixen els seus propòsits i en moltes ocasions -jo he de creure que en la majoria- no aconsegueixen mediatitzar els tribunals i aquests fan la seva feina com toca. L’encertaran o s’equivocaran, però actuaran amb el màxim d’independència, subjectant els seus criteris a la llei.

Tot i aquesta manifestació de bona fe per part meva, per poc que analitzem la manera com els polítics es mouen a l’hora d’elegir els membres del CGPJ, veurem que difícilment podrem acceptar que volen jugar net i que pretenen fer real el principi de la independència amb què la Constitució Espanyola i la corresponent Llei Orgànica constitutiva del Poder Judicial revesteixen el màxim òrgan de govern de la judicatura. Perquè si bé és cert que l’article  586.1 de la Llei Orgànica disposa que “Para ser elegido Presidente del Tribunal Supremo y del Consejo General del Poder Judicial, será necesario ser miembro de la carrera judicial con la categoría de Magistrado del Tribunal Supremo y reunir las condiciones exigidas para ser Presidente de Sala del mismo, o bien ser un jurista de reconocida competencia con más de veinticinco años de antigüedad en el ejercicio de su profesión”, i que el seu apartat 3 estableix que l’elecció del president correspon al Ple del CGPJ i que serà elegit el candidat que“en votación nominal obtenga el apoyo de la mayoría de tres quintos de los miembros del Pleno”, tots sabem avui per la premsa que PP i PSOE han pactat no sols la composició d’aquest òrgan triant jutges de la seva confiança, ja que ningú no discuteix que, dels 20 vocals, 11 seran progressistes i 9 conservadors, sinó que també sabem que el president del CGPG i, per tant, del TS, serà l’actual president de la Sala Segona del TS, el magistrat Manuel Marchena, un jutge diuen que molt competent i de clara tendència conservadora. Sabem doncs -i tot sembla que així serà-,  que els 20 membres d’aquest òrgan de govern, en ser nomenats per al càrrec, han renunciat prèviament a pensar per ells mateixos a l’horta d’elegir president, i s’han compromès a elegir la persona que Sánchez i Casado han decidit que l’ha de presidir i que, de pas, presidirà el TS.

Mereix això que els fem confiança? Podem seguir creient que el Poder Judicial “se organiza y ejerce sus funciones con arreglo a los principios de unidad e independencia”, com exigeix l’article 104.1 de la Llei Orgànica?

 

Anuncis

%d bloggers like this: