Senyora alcaldessa, rebel·li’s. Ha arribat el moment!

by

Sí, tal com l’hi dic: rebel·li’s! Perquè les grans decisions sorgeixen de la decepció, del desengany que et produeixen els teus, o els que, siguin o no els teus, administren allò que tu entens que és una cosa teva. I el port de Maó ho és. O ho hauria de ser, encara que, ja ho sé, la Constitució diu que… Déu meu, diu tantes coses la constitució!

Però cregui’m quan li confés que m’ha semblat ressuscitar en llegir el que vostè ha declarat: que “el Ayuntamiento debe liderar el plan del Puerto”, una afirmació que m’ha donat a entendre que, per molta vaselina que hagués posat fins ara a les seves declaracions (“La APB sabrá lo que hace”, “Tengo plena confiança en los estudios de la APB”, etc., etc.) , la paciència se li havia acabat. Benvolguda manca de paciència! “O felix culpa”, la que ha provocat una resposta tal! I quan parl de l’APB no cregui que em referesc a aquest tal senyor Urrutia que se’ns ha enviat del cel com si d’un nou papa es tractàs, sinó a tots els senyors Urrutia que ha conegut aquest ens, que més s’assembla a la cova d’Alí Babà que a una institució administrativa, es diguin Urrutia, Triay, Ramis d’Aireflor o Verger els seus capitostos,  per citar només aquells dels quals ara en tenc record.

Però el problema, senyora alcaldessa, no deriva dels Urrutia, sinó del sistema; el problema, cregui’m, és aquesta institució que existeix perquè –ja ho he dit- el port de Maó forma part dels “ports de l’Estat” i, per tant, això fa possible que uns senyors que se’ns imposen sembla que puguin actuar sense que el nostre Ajuntament hi pugui dir res. Ni sobre els amarraments, que fins els van donar “arbitràriament” (mai no han explicat el perquè)  a una societat presidida per un convicte que és a la presó després de fer-nos creure que era un empresari modèlic, ni sobre coses força més elementals, com els bancs de formigó, que no es feien malbé i, potser per això, els han substituït per uns de fusta que s’hi faran, després d’inundar mitja Menorca amb aquells bancs teòricament inservibles, però que tots hem pogut comprovar que serveixen, i bé. Ni tampoc sobre el dragat, com si aquest no afectés al nostre bé comú. I en dir bé comú em referesc no sols a l’ecologia, sinó també al comerç, i, per tant, a l’economia de la nostra ciutat.

Per això li deman que es rebel·li. I que proclami, ras i curt, que l’Ajuntament hi té cosa a dir, en tot el que fa referència al port. Sí o sí! Valenta. Tant com ho faria una independentista; ni que sigui per fer veure a tots els Urrutia de torn que no es pot acceptar que actuïn sempre d’esquena al que pensa i vol la societat de Maó; perquè els faci veure que no és cert que no volem dragar el port; el que no volem és fer-ho de qualsevol manera, com si la conseqüència de fer-ho malament no ens afectàs. I no es preocupi si ara se’ns amenaça des de l’APB que no vindran creuers de gran calat, perquè, com molt bé deia l’humorista Zaca, el que passa és que noltros els tenim ben calats, aquesta gent, vull dir els Urrutia i tutti quanti que han governat l’APB.

ajuntament-mao-2

I ja que hi som posats, aprofitaré per demanar-li que també es rebel·li contra la política lingüística del govern, i se sumi  a les declaracions del conseller Bosch, quan diu que no coneix la “llengua balear”, i deixa ben clar que la nostra llengua és la catalana (l’Estatut dixit, ves per on!), la qual és una sola llengua, encara que siguin diverses les parles. Com succeeix a totes les llengües del món.

Sí, alcaldessa, sí, revolti’s contra les declaracions d’aquest delegat d’educació a Menorca del qual ho desconeixíem tot quan “el van fer cosa” (mai no li havíem sentit dir res, ni mai li havíem llegit res sobre la llengua) i del qual segurament no en sabrem res mai més quan el destitueixin, i que l’única missió del qual és dir amén-amèn als qui l’han nomenat, encara que resulti que els qui decideixen sobre la nostra llengua són persones que mai no parlen català (hi ha consellers del govern que dubto que en sàpiguen) o que, si hi parlen, ho fan a contra cor.

A més, desenganyi’s, senyora alcaldessa, respecte del futur de les famoses “modalitats” de la llengua que diuen defensar, perquè el que ells de veritat cerquen no és, com molt bé raonava una professora a les pàgines d’aquest diari, que diguem “idò” en tost (au, ja en té una, de modalitat!) de “doncs”, sinó que acabem dient “pues”, que és cap on la llengua forta i invasora ens encamina.

I li deman que es revolti, senyora alcaldessa, perquè si vostè i el seu ajuntament no protesten contra la política dels partidaris de “Sa llengo baleà” que tanta influència tenen sobre el nostre govern autonòmic, seran corresponsables de tot aquest enderrossall (vet-ne aquí una altra, de modalitat!) que ens caurà damunt. Ja que el pas següent, senyora alcaldessa, és afirmar –com va fer un “intel·lectual” il·lustre (li donaré, si vol, la citació en privat, per no ofendre el seu nom en públic)-, que “el menorquí no es pot escriure”, ja que no hi ha manera humana de trobar una grafia que transcrigui fonèticament la nostra “modalitat”. Vaja, com si els andalusos transcrivissin fonèticament la seva! O els madrilenys, o els val·lisoletans. Per això li dic que es revolti contra tota “aquesta gent que truca de matinada”. No sé si m’entén. Però del que estic segur és que els de “Sa llengo baleà” sí que m’entenen. I saben el que fan. En això –no s’enganyi- com els de l’APB.

Anuncis

%d bloggers like this: