L’arrest de Mladić: justícia o oportunitat?

by

La matança de Srebrenica va consistir en l’assassinat d’unes 8.000 persones d’ètnia bosniana a la regió de Srebrenica, el juliol de 1995, durant la Guerra de Bòsnia. Aquest assassinat massiu, dut a terme per unitats de l’Exèrcit de la República Srpska, el VRS, sota el comandament del general Ratko Mladić, així com per un grup paramilitar serbi conegut com “Els Escorpins”, es va produir en una zona prèviament declarada com a “segura” per les Nacions Unides, ja que en aquest moment es trobava sota la suposada protecció de 400 cascos blaus holandesos.

El fet en sí és ja esgarrifant, però ho és més encara si, a banda del número de morts, maldem per trobar-ne la motivació i les conseqüències. En efecte, aquesta matança ha assolit la qualificació de genocidi en el Tribunal Penal per a l’antiga Iugoslàvia a causa de la seva motivació especialment cruel. En aquest cas, no motivà l’acarnissament el fet de voler assassinar una part de la població bosniana pel fet de ser musulmana i de sexe masculí, sinó per tallar d’arrel el que aquells homes haurien pogut ser en el futur més immediat. En efecte, aquells dies de juliol del 1995, les forces serbobosnianes van decidir que matarien la força viva d’una comunitat, els homes que haurien pogut esdevenir oficials, enginyers, advocats, pares de família… I la matança d’homes a l’enclavament de Srebrenica va reduir al no-res la comunitat bosniana de la part oriental del país fins al punt que, d’aleshores ençà, els homes hi figuren únicament com a una excepció estadística.

Els serveis de seguretat de l’exèrcit de la república sèrbia de Bòsnia (Republika Srpska) van ser la punta de llança d’aquest genocidi, però en la complicitat directa o indirecta dels assassinats hi participà molta més gent. Per matar milers de persones no només són necessaris el que premen els canets de les armes de foc, cal també la col·laboració de molts altres que han acceptat de fer la feina bruta i guardar-ne silenci després. Aquesta és la gent que servarà per sempre en el seu cor el secret d’una actuació covarda i miserable que, probablement, cap jutge mai no condemnarà. Alguns intentaran oblidar-la; d’altres, com els membres de la dreta nacionalista d’aquesta república sèrbia de Bòsnia, encara se’n vanten públicament.

Però si els milers de ciutadans anònims tacats de sang per la seva complicitat, física o moral, només se les hauran de veure amb la seva pròpia consciència, és de justícia que els principals dirigents, els primers responsables dels fets, responguin davant dels Tribunals. El primer responsable de la matança va ser, sens dubte, el president de la república Srpska, Radovan Karadžić, detingut el 21 de juliol de 2008 després d’haver viscut amb un canvi de personalitat. El segon, n’era el Comandant en cap de l’exèrcit serbobosnià , Ratko Mladić, detingut el passat 26 de maig a la ciutat sèrbia de Lazarevo. Amb aquesta darrera detenció, Sèrbia intenta girar una pàgina terrible de la seva història maldant per desfer-se del seu passat guerrer. Un passat que avui no té probablement hereus legítims, però que ha fet nombroses víctimes i ha engendrat un gran nombre de botxins.

La qüestió que estic tractant podria, doncs, acabar amb aquesta detenció que posa el darrer gran assassí de Sèrbia davant del Tribunal Penal Internacional, però això seria insuficient, perquè cal també que ens demanem per què Sèrbia ha trigat tants anys a girar una fulla com aquesta que la feia absolutament irreconciliable amb la resta d’Estats europeus. Per què, doncs, els governs precedents a l’actual de Boris Tadic no van arrestar Mladić? Qui en el vèrtex de l’Estat, o de l’exèrcit, ajudava Mladić durant tots aquests anys? S’actuarà contra aquests còmplices? Sabien les institucions (o algunes institucions) de l’Estat on s’amagava Mladić? Creu algú que aquest home podia sobreviure sense una complicitat extrema de les autoritats del país?

El Tribunal Penal farà sens dubte la seva feina, però els Estats europeus i els ciutadans lliures d’aquest món necessitem tenir respostes a aquestes qüestions, encara que som conscients que el sotmetiment a l’acció de la justícia de Mladić i de Karadžić, acusats tots de crims de guerra, esdevenen elements decisius perquè Sèrbia pugui recórrer el camí que la condueix vers les institucions euroatlàntiques.

Com era previsible, els Balcans (aquesta mena de volcà que, de tant en tant, amenaça de vomitar foc sobre Europa) no han reaccionat de la mateixa manera. Mentre per al diari “Dannas” de Belgrad (Sèrbia), la detenció ha estat una magnífica notícia (“Mai no és tard quan la joia és bona”), per a l’editorialista de “Dnevni Avaz”, de Sarajevo (Bòsnia i Herzegovina), l’arrest de Mladić és deu exclusivament a un pur càlcul polític. “Tadic –afirma aquest diari- ha cregut que l’aproximació a la Unió europea bé valia la pell del general serbi. Belgrad ha detingut Mladić en el moment en què el Tribunal Penal Internacional de La Haia començava a sospitar que les autoritats sèrbies guardaven l’infame general en una mena de llibertat controlada. Si aquestes ho haguessin volgut, l’haurien pogut extradir fa molt de temps”. Per aquest diari, doncs, “és lamentable que Sèrbia es pugui beneficiar de l’arrest de Mladić”.

En una posició també crítica se situa el diari “Jutarnji List” de Zagreb (Croàcia), per al qual, l’arrest de Mladić té molta menys importància que les conseqüències derivades de la seva captura. “El president de Sèrbia Boris Tadic –escriu aquest rotatiu- ha decidit detenir i extradir l’antic cap de guerra quan ha vist clarament que Croàcia era a punt de concloure les negociacions d’adhesió a la UE, on s’ha d’integrar en un temps previsiblement curt, mentre que Sèrbia se n’allunyava.” De tota manera, aquest diari acaba concloent que cal estar contents amb l’arrest de Mladić perquè “aporta una satisfacció moral a les víctimes”.

Sigui com vulgui, la detenció de Mladić ha esdevingut una notícia molt positiva per al futur d’Europa, de la democràcia i de les llibertats.

Anuncis

%d bloggers like this: