L’anècdota que ha esdevingut categoria

by

He estat a Barcelona el diumenge dia 7, per tant he coincidit amb la visita del Papa a la ciutat. Tret dels carrers que vorejaven la Sagrada Família, Barcelona era la ciutat de cada diumenge: tranquil·la, festiva, familiar. El parell d’hores que vaig passar davant la televisió mirant la consagració de la Sagrada Família ens van mostrar, tanmateix, que Benet XVI era una figura que concitava l’atenció de molta gent, encara que, més enllà del seu vessant de pensador, teòleg i líder de l’Església catòlica, el Papa Ratzinger sigui un home fred i distant, poc atraient des del punt de vista personal.

L’espectacularitat del temple que es consagrava, la figura mundialment coneguda d’Antoni Gaudí, la reunió en un acte dels reis, les autoritats civils i una gran part de l’episcopat espanyol, ha posat al descobert aquesta força, no exempta de contradiccions, que és ─i ha estat sempre─ l’Església.

Menys mediàtic que Joan Pau II, Benet XVI és, probablement, més dúctil que el seu antecessor en molts aspectes (ahir es va veure amb la cerimònia, més oberta a la realitat plural del país del que ho va ser la visita a Barcelona de 1982 de l’anterior pontífex), però Benet XVI continua igualment negant-se a obrir certs aspectes de la vida eclesial ─especialment, en allò que fa referència les dones─. En això, doncs, és com el seu antecessor.

Que una lectora de la missa fos dona, o que també ho fos l’organista, no és suficient per rescabalar el sexe femení del caire subaltern que van desplegar aquelles monges que netejaven l’altar consagrat. Va ser, segurament, un element secundari entre molts altres que eren més importants i, sobretot, més transcendents. Però l’anècdota s’elevà per ella sola en categoria, i demostra que el camí que l’Església ha de recórrer en aquest camp és encara molt llarg.

I em consta comprendre ─les declaracions eren del cardenal Martínez Sistach─ que «hay cosas que la religión no hace, sino que “vienen dadas por Jesucristo y las podemos aceptar o no”». Comprenc que Jesús, fa dos mil anys, no elegís dones per al ministeri de l’ordre sacerdotal, quan la dona no era pràcticament persona ni gaudia de drets en la cultura del seu temps. Però em fa de més mal entendre avui. I sobretot, si partim que Benet XVI és un home d’un gran nivell teològic, filosòfic i moral.

Advertisements

%d bloggers like this: