Acostumats com estem a les sortides histriòniques, no ens hem immutat, però no deixa de ser greu que la senyora Esperanza Aguirre (què faríem sense aquesta gran comediant?) ha assegurat que el PP madrileny (el que ella domina) està decidit a combatre la pujada de l’IVA anunciada per al proper més de juliol (puja del 16 al 18%), i que el proper trimestre iniciarà una “campaña de rebelión”. Les paraules són textuals, si hem de fer cas al diari El País.
Veiem, doncs, que una presidenta de comunitat autònoma anuncia que encapçalarà una rebel·lió contra una Llei orgànica de l’Estat (no contra una “decisió del govern central”, com diu ella). I què significa això? Doncs significa que es rebel·larà contra una llei aprovada al Parlament espanyol per majoria absoluta, que té el mateix rang que la llei que va aprovar (posem per cas) l’Estatut de Catalunya.
Em demano: què hauria dit la mateixa senyora Aguirre, ella sempre tan garlaire, si el president Montilla proclamés ara que el PSC es rebel·larà contra la sentència del Tribunal Constitucional, si és que declara insconstitucional l’Estatut de Catalunya?
Rebel·lar-se contra una llei declarada inconstitucional és exactament el mateix que fer-ho contra una llei constitucionalment aprovada. Però això, vist des de la perspectiva de la senyora Aguirre, sembla que no comporti cap problema quan es fa contra una llei que no li agrada, però que sigui, en canvi, un atac terrible a l’Estat de Dret quan el rebel és un altre.
Doncs no, senyora Aguirre. Això no val. I vostès, senyors del PP farien bé de recordar-li-ho.
a
Josep Maria Quintana 