El diari Menorca va publicar fa uns dies un magnífic reportatge sobre el Consell Insular de Menorca, en el qual podíem veure l’organigrama d’aquest, amb les 11 conselleries i les 22 direccions insulars de què consta. I dic que el treball periodístic era bo, perquè era clar i anava, a més, acompanyat de fotografies dels consellers, amb els símbols del partit a què pertanyen.
Els partits de l’oposició no han tardat a denunciar, directament o a través de cartes al director, la –segons ells- massa dimensionada estructura del Consell. I d’immediat, els ofesos per aquestes opinions, han provocat rodes de premsa per defensar-se.
No vull parlar de si l’estructura del Consell és o no és sobredimensionada. D’entrada he de dir que m’ho sembla i que, per a un profà, hi ha coses que li són difícilment comprensibles, com la que destaca avui un lector del diari Menorca, que exposa la seva incredulitat pel fet que “el grupo PSM-Els Verds, con un solo conseller electo, ha logrado colocar hasta diez personas, lo que representa un 30 por ciento sobre el total de los componentes del organigrama [del Consell]”.
He dit, però, que no em vull referir a aquest organigrama (que d’altra banda, i sense voler-ho fer, ja he criticat lleugerament) sinó a la defensa que, l’endemà mateix, en van fer la Consellera d’Economia i Medi Ambient, la senyora Allès (PSM), i el portaveu socialista i diputat al parlament, senyor Carretero (PSOE).
Tant l’una com l’altre raonaven i defensaven l’Organigrama, que trobaven ajustat a les necessitats del Consell. Cosa que també ho fa avui –crec que més encertadament- el president del Consell, senyor Pons, en una llarga entrevista. Però el diari Menorca, de tots els arguments que aquells dos polítics expressaren a les seves respectives rodes de premsa, en destacava un seguit de frases –suposo que les que el periodista va trobar més cridaneres i interessants-, que recollia en subtítols o en requadres:
Antonia Allès: “Antònia Allès cuestiona la autoridad moral del PP para pedir austeridad al afirmar que los populares destinaron al Palma Arena la misma cantidad de dinero que gestiona el gobierno insular de Menorca.”
Josep Carretero: “Con el dinero del Pala Arena se podría financiar el presupuesto del Consell en un año”. “Con las reparaciones del Metro de Palma se podrían pagar todos los funcionaris del Consell durante varios años.” “Con la mala gestión de la permuta ‘Saura Morell’ se podrían pagar todos los directores insulares durante un año.” “Con las autopistas hechas en Eivissa, en contra de la opinión popular, en Menorca podríamos dar servicio a miles de personas durante un decenio”.
És molt probable que tant la consellera Allès com el diputat Carretero tinguin tota la raó, però a mi –i als ciutadans- aquest tipus d’arguments a la contra no em serveixen. Perquè, per molt poca autoritat moral que pugui tenir el PP (a criteri de la senyora Allès), els dirigents d’aquest partit poden dir la veritat, poden tenir raó i fins poden fer una crítica encertada. I per molts disbarats que hagi pogut fer el govern del senyor Matas (o el del senyor Brondo), que segurament els han fet, els desastres del metro de Palma o del Palma Arena o de l’autopista d’Eivissa no tenen res a veure amb l’organigrama del Consell.
Aquest –vull dir l’organigrama- pot ser ajustat o sobredimensionat, i això és clarament discutible, raonable o criticable. Però en fer la defensa, cal parlar de la qüestió –de si és o no sobredimensionat i de per què ho és o no ho és-.
Els polítics del PP han dit que ho és i han donat una sèrie de raons. I si els del PSOE i del PSM-Verds han de dir que no, que no ho és, i que els deu directors insulars de la senyora Allès ens fan falta com el pa que mengem, aleshores han d’explicar les raons de per què ens fan falta, però ho han de fer de manera que nosaltres, els ciutadans, ho puguem entendre. No ens valen les desqualificacions de la política que hagi pogut fer el Partit Popular.
Josep Maria Quintana 