Que en moments de crisi econòmica com els que viu la nostra societat i en plena etapa d’acusació contra dirigents del PP, un jutge estrella, el ministre de justícia i una fiscal de l’Audiència Nacional passin un cap de setmana de cacera en una finca de Jaén, convidats per un propietari rural (que, per a més inri, és membre del partit empaitat), demostra ben poca sensibilitat en aquests personatges públics i una manca absoluta de saber estar en el seu lloc, perquè o són molt innocents –que no ho són- o bé actuen amb una suficiència i una manca de tacte de la qual no se’n pot esperar res de bo. Ara bé, dit el que acabo de dir, i per més que realment aquest trio de juristes amb grans responsabilitats en el nostre país haguessin endegat una conxorxa contra el PP –cosa que em costa de creure-, el problema no és la conxorxa sinó la possible veracitat dels fets que s’estan ventilant en seu judicial.
Que la millor defensa és l’atac –com deia el recordat Helenio Herrera-, és potser una divisa que té sentit aplicada al futbol, però no a la política. Rajoy, Sáenz, Cospedal, Trillo et reliqua, potser tenen raó de queixar-se de la manca de tacte d’aquests juristes caçadors, però tinc la impressió que això no els hauria de preocupar tant com la trama d’espionatge i de corrupció que a casa seva està sortint a llum des de fa unes setmanes.
Josep Maria Quintana 