Mentre ens arriba la notícia que un nou batlle de la nostra comunitat autònoma ha estat condemnat a 3 anys de presó i 8 d’inhabilitació per a càrrecs públics, ens assabentem que l’equip del president electe d’Estats Units, Barack Obama, investiga les finances de la Fundació de l’expresident Bill Clinton (1992-2001) per a detectar possibles conflictes d’interessos si finalment la seva esposa Hillary és nomenada secretària d’Estat.
És cert que escàndols i corrupció n’ha ha gairebé per tot on hi ha polítics que tenen poder i que, per això mateix, són susceptibles de corrompre’s, però no deixa de ser interessant de veure que hi ha sistemes –el nord-americà n’és un- en què abans d’elegir un alt càrrec, aquest és sotmès a una profunda investigació, que no es fa només per iniciativa privada (aquest seria el cas de Hillary Clinton) sinó que finalment el du a terme una comissió del senat que sotmet els nous alts càrrecs a un sever “tercer grau”.
Recordo en aquest sentit el gran film d’Otto Preminger “Tempesta sobre Washington” protagonitzada por Henry Fonda, Charles Laughton, Gene Tierney, Don Murray i Walter Pidgeon, encara que no sé si l’exemple què addueixo és bo, perquè en el film de Preminger, rots acaben veient-se obligats a mentir per unes o altres raons, bé perquè són uns mentiders nats, o perquè han de protegir a altres persones molt properes, o perquè són amenaçats, o perquè creuen fermament que el millor per al país és el que ells pensen.
De tota manera, que Obama pensi que la seva gran oponent a la presidència pel partit demòcrata pugui ser la seva secretària d’estat (ministra d’afers exteriors), ja ens demostra com en són, de diferents, les coses en aquella democràcia respecte de la nostra. I que abans es preocupi perquè no pugi sorgir cap informació negativa amb el potencial d’amenaçar les perspectives que Hillary Clinton es converteixi en cap de la diplomàcia nord-americana, també ens fa veure que allí la corrupció sembla que es pregui més seriosament que aquí a les seus dels partits.
Josep Maria Quintana 