La decisió del Tribunal Superior de Justícia de les Balears de deixar en llibertat sota fiança de 100.000 euros el diputat d’Unió Mallorquina, Bartomeu Vicenç, i la negativa d’aquest a abandonar l’escó parlamentari, sotmet el parlament balear a una prova de foc fins avui inèdita: que govern i oposició tenen el mateix número de diputats que els donen suport, 29. I això significa, o bé que el govern es farà impossible (i el president Antich haurà de dissoldre el parlament), o bé que aquest haurà d’intentar pactes amb els populars, o bé que les decisions polítiques quedaran a l’albir d’aquest diputat, sobre qui recau una fonamentada sospita d’haver-se corromput amb el ja famós cas de Son Oms.
Cap alternativa és desitjable, tret, potser, la d’arbitrar pactes amb els populars. Però si aquesta és potser una opció que seria ben vista per molts ciutadans, sembla però difícil d’aconseguir atesa la força d’aquests darrers (estan gairebé fregant la majoria) i la debilitat dels socialistes, que, si bé van obtenir un magnífic resultat, depenen per governar del suport del Bloc (un conjunt de partits d’esquerra no sempre ben avinguts) i d’Unió Mallorquina, que ha quedat reduïda a la mínima expressió (dos diputats).
Es pot afrontar un temps de crisi amb aquesta situació? Em sembla difícil perquè un govern sense suport parlamentari esdevé impotent, i és clar que un govern no pot dependre del vot erràtic (sigui el que sigui) d’un diputat que ha estat suspès de militància pel seu partit, que afronta un procés penal molt greu i que s’agafa a l’escó perquè creu que aquest és una mena de salvavides.
Caldrà que estem atents al que pugui succeir durant les properes setmanes.