Els pregoners del desastre revestits d’intel·lectuals semblen estar convençuts que, amb l’actual estat de coses en matèria lingüística, no sols es lesionen els drets dels castellanoparlants en territoris de parla catalana, sinó que, des del poder polític d’aquests territoris, s’està provocant un llengücidi en allò que fa referència al castellà.
Aquests predicadors han arribat a dir que el provincianisme dels nostres polítics (aquest molt els agrada molt, dit sempre des del seu presumpte cosmopolitisme) farà que la gent no sàpiga castellà, amb la qual cosa se’ls tancaran un munt de portes. Recordo que, de jove, també m’ho deia una tia, això: “Cal que parlis en castellà, perquè si no, mai no trauràs unes oposicions”.
Resulta, però, que ahir es van fer públics els resultats de la selectivitat a Catalunya, que és, per cert, la comunitat autònoma on pitjor política lingüística es du a terme –sempre en l’opinió d’aquests gurús dels desastre, de “la España se rompe”, del “quieren hacer desaparecer el castellano”, etc., i resulta que, d’acord amb les dades oficials, la nota mitjana per matèries és de 6,25 en llengua i literatura castellanes, i de 5,52 en llengua i literatura catalanes. És a dir, que, mira per on!, els joves catalans treuen més bona nota en castellà que en català!
D’altra banda, a aquesta gent tan preocupada pels drets dels castellanoparlants a les nostres terres, jo li voldria recordar la frase que, amb gran cinisme, va dir el president d’Air Berlin. Aquest home va dir que ell feia no sé quants anys que vivia a Mallorca i mai no havia necessitat el català per viure.
Si això és com diu ell –que ho és-, la meva pregunta esdevé elemental: ¿Tant es lesionen els drets dels castelanoparlants en territori on la llengua catalana és la pròpia si aquests poden, no ja viure-hi uns anys, sinó, néixer, viure i morir-hi sense que ningú mai no els hagi obligat –ni els pugui obligar!-, a haver de girar la seva llengua materna?
Si no fos dramàtic, penso que faria ganes de riure.
Josep Maria Quintana 